Sessió: No iniciada

Search

Una intrusa benefactora

M’he passat la tarda mirant-me el melic qual Felipe de la Mafalda… I? Deixar-me endur pel dolce far niente a més d’obrir-me la porta al descans i a la vida contemplativa, té altres avantatges. Mentre bado, no produeixo ni consumeixo. I el que és millor: ¡deixo d’estar connectada al món interconnectat! Així m’estalvio les troles […]

La memòria de les coses

Escric aquest article al meu estudi. Em deturo a mirar Cary Grant. De fet, és ell qui em mira a mi, i ho fa des d’una foto seva que tinc damunt. Un d’aquells retrats que conforme et vas girant els seus ulls et van seguint, com ho fan els personatges d’un bon quadre. No està […]

Rebels i solidàries, estrenen calendari!

Als fills d’Adam els encanta contar que la primera dona ha nascut de la seva costella, i es diu Eva. Callen, però, que abans de l’Eva hi ha la independent Lilith, ni superior ni inferior a Adam. Distinta i esculpida, ¡ipso facto!, al mateix temps que el mascle. Al llarg dels segles, Lilith desapareix de […]

Una ‘maruja’ buscavides

Les marujes no tenen massa bona premsa. El Gran Diccionario Larousse de la Lengua Española defineix així ‘maruja’: “Mujer por lo general de poco nivel cultural que se dedica a realizar las tareas de su casa”. Amb uns quants rulos al cap, floribunda bata afelpada, sorolloses sabatilles al retaló, fortor a sofregit de cigrons amb […]

Creus i ratlles Prenafeta

Aquí i ara, dia sí i altre també, m’ensopego amb els poemes visuals de Jordi Prenafeta (Lleida, 48 anys). Un de ben gegantí senyoreja una de les parets del carrer Múrcia a Lleida. Darrerament n’ha instal·lat un quants (18) al passadís del claustre del Rectorat a la Universitat de Lletres. Fins i tot, a la […]

Heus aquí el que m’espera…

“Unes places lluentes de claror i unes tanques amb flors, sota el sol, sota la lluna al vespre”. M’aixoplugo en les paraules plenes d’esperança i vida d’en Joan Salvat- Papasseit. Fa 130 anys que naixia el malaguanyat poeta barceloní, i 100 de la seva prematura mort. Quedi recordat. Servidora, però, no he saltat del llit […]

Tenebres al cor, Conrad!

3 d’agost de 1924: Joseph Conrad, polèmic escriptor ucraïnès nacionalitzat anglès, mort i sepultat. El descobreixo al cinema: “Apocalypse Now”, inspirada (o conspirada) contra “El cor de les tenebres” a partir de la novel·la homònima. Si el visionat del film m’abocà a llegir l’obra, ara, amb motiu del centenari de la mort de l’autor, m’ha […]

¿L’Shinrin-Yoku, saviesa ancestral o moda?

Algú ha dit que caminar pel Pirineu sense ànim d’entendre les muntanyes i els seus boscos és com visitar el Museu del Prado amb els ulls embenats. Hi afegiria un matís: entendre muntanyes i boscos no vol dir només observar els paisatges que dibuixen com si fossin quadres, sinó sentir que en formes part. Allò […]

¿El murmuri de l’aigua no fa per Lleida?

El passat juliol llegia en aquest diari que Lleida, comparada amb altres ciutats de la resta de l’Estat, té un dèficit de fonts públiques. Servidora hi afegiria que la meitat de les que tenim no ragen. I sóc generosa. Quant les ornamentals, és lamentable l’estat d’abandó, i molt especialment, la del Clot de les Granotes […]

Me n’hi vaig

No és que, fidelíssima, respongui a la crida del bosc segons Joseph Conrad. Tampoc a l’udol del llop muntanyenc d’en Jack London aventurer. No pas. Sí, però, al ressò femení de la Isak Dinesen, aristòcrata del morro fort. O millor encara, d’una Karen Blixen novel·lada. Les meves memòries no són de l’Àfrica cafetera. Quan les […]