Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

L’oblit, ¿benefactor o destructor?

ARTICLES - ZONA 2

Estic llegint un llibre que pot ser interessant: Cinco miradas sobre el olvido (Gris Tormenta, 2024) seleccionades per Margo Glantz. El comentaré. De moment, la seva lectura m’aboca a les següents reflexions: sovint, l’anàlisi o el conreu de la memòria acaparen protagonisme. L’oblit ¿és igualment important? Tenim assumit que la memòria es pot entrenar. ¿L’oblit també? Diuen que és possible forçar-se a no recordar. Que aprendre a oblidar és un exercici molt recomanable. Només si és capaç de gestionar l’oblit, el cervell pot enregistrar adequadament els records. I ara que no em llegeix ningú, confesso que, amb la que està caient, m’aniria d’allò més bé dominar l’art d’oblidar per mantenir intacta la salut mental que tota quintacolumnista de pro (o de so!) ha d’exhibir per fer-se respectar. M’explico…

Tot i que sovint perdo les ulleres i no sé mai on he deixat les claus (al calaix del pa? al frigorífic?), pel que fa als esdeveniments sociopolítics tinc la dissort de recordar-los nítidament. Tots! ¿Hi ha res pitjor que recordar-ho tot? A Funes el memorioso, Borges posa en qüestió no que el protagonista sigui capaç de recordar, sinó que és incapaç d’oblidar: “Mi memória, señor, es como un vaciadero de basuras” ¿Endevina vostè per on vagarejo? M’aniria bé un atac d’amnèsia per fer net de tanta brossa. Un reset a les bajanades dels polítics de torn. Mena del Dia de la Marmota, però en positiu. I és que recordar, dia sí i altre també, el “donde dije-digo-digo-Diego” dels capgrossos de la tribu, és d’allò més embogidor…

Torno a Cinco miradas sobre el olvido. Els cinc autors esmentats, entre ells genteta com Roland Barthes, Primo Levi o Georges Perec, no volen oblidar, sinó recuperar allò oblidat. S’obliguen a recordar perquè consideren beneficiós retenir moments familiars, d’amistat o històrics. I molt especialment quan textos com el de Primo Levi, en la mateixa línia que el recentment publicat La mecánica del exterminio de Xabier Irujo, ens assabenten dels mecanismes de la barbàrie de l’Holocaust nazi, tot recordant-nos que el coneixement i la memòria són eines imprescindibles per vacunar-nos de l’odi. Atenent, però, el teatre bèl·lic que ens envolta, ¿l’experiència de la memòria històrica ens evita caure en errors i horrors? Com sentencia l’Aristòfanes de La pau retorna a Atenes: “No sigueu gamarussos, l’oblit omple els cementiris”.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12