Sessió: No iniciada
M’agrada l’estiu perquè fugir de la calor lleidatana m’obliga a canviar d’aires. A deixar-me endur per la mandra. I sí, com cada any, me’n torno a Sarllè (Cerler pels turistes novells). Ja fa anys que he deixat enrere l’afecció per recórrer món, càmera amb mà. L’ànsia per consumir espais. Com que me’n vaig a l’Aragó, […]
Acabo de llegir dos llibres que no tenen res en comú quant al contingut, però sí quant a l’estructura. L’un, En todo hay una grieta y por ella entra la luz (Anagrama) de Patricio Pron, que s’inspira en la icònica frase de Leonard Cohen, és una novel·la mutant, a mig camí entre l’assaig, l’autobiografia i […]
El sicalíptic cuplet “Si vas a París papá, cuidado con los Apaches” canta el descontrol i la bohèmia de la Belle Époque parisenca. Sempre m’ha encantat. De petita, el corejava amb el pare. I quan m’aixeco gamberra, encara ara no me n’estic. El taral·lejo. La visita a Músiques de paper, lluminosa exposició del Cercle de […]
L’altra tarda, una bona amiga em comentava que mirava el telenotícies per estar informada. ¿O serà que es creu informada perquè mira el telenotícies?. És allò tan vell del ¿ploro perquè estic trista o estic trista perquè ploro? Segons els conductistes, l’acció precedeix l’emoció: així, si aboco llàgrimes cara avall, al poc acabaré pansida i […]
Hi ha altres mons, però són aquí, sosté Paul Éluard. Al 28 del Pi i Margall, n’he descobert un: “A mà i més”. Aplega una botiga d’objectes artesanals i un taller d’enquadernacions creatives. Passo pel davant, i m’és impossible no aturar-me a contemplar els aparadors. M’hi quedaria a viure. El novembre de 2019, Helena Olivera […]
M’assabento per l’altre diari local que la llibreria El Genet Blau tanca les seves portes. ¡No me’n sé avenir! que diria l’avia. ¡M’he quedat de pasta de moniato! dic jo. I la neta, que té una amplia biblioteca i un calaix farcit de jocs comprats a El Genet Blau, tampoc se n’està i exclama: ¡Flipo! […]
Diada de Sant Anastasi, 10 del vespre, tres espetecs d’avís i, ¡patapam!, esclaten els Focs d’Art i Ofici. Amb puntualitat britànica clouen les festes lleidatanes de maig. Bocabadada, contemplo com s’escampa sobre el cel negre la potent cataracta de llums que sorgeix del marge esquerre del Segre. Els pensaments remunten, riu amunt, fins arribar a […]
Quan tenia 9 anys el pare es va entestar que havia d’aprendre a tocar el piano. I m’obligava a assistir a classes particulars. Va ser una idea poc afortunada. A banda de la disciplina que m’exigia, les meves mans no donaven la talla. Literal. Tinc unes mans molt petites i no abastaven les tecles. Que […]
Hi ha temes difícils de tractar fílmicament. La violència vicària (aquella que te com a objectiu provocar dolor a la mare o al pare, utilitzant els seus fills) n’és un. Alguns directors, però, estan inspirats en abordar-la. Darrerament n’he vist dos exemples magistrals: el documental No estás loca de Maria Bestar, i la pel·lícula Yo […]
¿Què tenen en comú Caravaggio, Gauguin i Picasso, a banda de ser mestres de la innovació i fer evolucionar l’art, trencant amb els criteris artístics que els precediren? Doncs que les seves accions socials van ser en molts sentits menyspreables (assassinat, pederàstia, violència psíquica), posant en evidencia una de les paradoxes més inquietants de la […]
