M’assabento per l’altre diari local que la llibreria El Genet Blau tanca les seves portes. ¡No me’n sé avenir! que diria l’avia. ¡M’he quedat de pasta de moniato! dic jo. I la neta, que té una amplia biblioteca i un calaix farcit de jocs comprats a El Genet Blau, tampoc se n’està i exclama: ¡Flipo! A tot això, la Mertxe París, tan ampla!, segons que exhibeixen les fotos que li han dedicat a la portada i a l’interior de l’altre diari. ¿Està orgullosa de la botiga, o feliç pel tancament? Sigui com sigui, en tancar-la desapareixen part de les meves vivències…
La meva estima vers El Genet Blau comença bon punt s’obre com a llibreria de vell al carrer Ballester l’any 2000. Lectora compulsiva i rastrejadora de llibres que soc, m’oferia la possibilitat de trobar “perles” a bon preu dotades d’alè poètic: el valor afegit d’haver estat estimades per algú. Més endavant, hi podia trobar petites joies (aquest cop de primera mà) de literatura pels petits. Aplegar llibres de vell amb el més nou dels llibres per a infants, bellament il·lustrats, era un tret que donava encant a la llibreria, aconduïda amb ofici i sensibilitat per Roser Trepat. El nom, El Genet Blau, li esqueia. S’inspira en el Sant Jordi que il·lustrava la coberta de l’almanac Der Blaue Reiter (El Genet Blau) de Kandinski el 1912. La publicació vehiculava la connexió entre el nous moviments artístics i l’art primitiu. Aplicant-ho a la llibreria: en fer conviure els llibres antics amb els més nous, aquesta connexió també es donava. I la va mantenir en traslladar-se al 62 de l’avinguda Blondel l’any 2013…
Els llibres de vell desapareixen en adquirir la propietat de la llibreria Mertxe París el 2018. I com que se li quedava petita, la va traslladar el 2025 a un local quatre vegades més gran de la mateixa avinguda. Això sí, a banda de l’àmplia oferta de llibres infantils i juvenils, la llibreria oferia un espai obert a diferents programacions culturals i de promoció de la lectura. ¿A què respon doncs el tancament un any després de la seva nova seu? Segons la propietària, “no està lligat a la viabilitat econòmica”. ¿No? Ves per on, una de les grans defensores del comerç de proximitat ara el canvia pel del Pròxim Orient. ¡La pela, és la pela! ¿On queda allò que: enllà d’un negoci privat les llibreries són un servei públic? Així, adeu a una llibreria emblemàtica. Llàstima!
