Arribarà el dia que, en matèria de vagues, també haurem de preguntar, a la manera de Josep Pla, “això qui ho paga?” Les vagues i protestes, sobretot del sector públic, deriven sovint en talls de carreteres. L’acció de queixa no es circumscriu en l’exercici del dret de vaga, sinó que va més enllà amb la intenció de generar un malestar ciutadà que es giri en contra dels governants. Tanmateix, aquestes accions dràstiques, a qui perjudiquen directament és al ciutadà d’una manera indiscriminada. Fa uns dies, la protesta dels docents va tallar a Lleida la carretera N-240, la mateixa que ahir van bloquejar a Tarragona. El bloqueig va començar a dos quarts de vuit del matí, en plena hora punta dels trasllats de la gent a les respectives feines. El caos circulatori va ser monumental. La feina de la Guàrdia Urbana i dels Mossos es limitava a desviar el trànsit en direcció a un altre desgavell. Campi qui pugui. Algú ha calculat alguna vegada el cost en hores de feina que suposa una pertorbació del trànsit d’aquesta magnitud? Les vagues les paguen primerament els treballadors que les convoquen, però també toquen la butxaca de ciutadans que no hi tenen res a veure. És el denominat cost de congestió que, a més, contempla el combustible malgastat, la contaminació, l’impacte negatiu sobre mercaderies, els accidents i la pèrdua de productivitat. No és cap minúcia. Una altra pregunta: el dret constitucional i legítim de vaga, inclou tocar els collons als ciutadans en hora punta des de la més absoluta impunitat?
Sessió: No iniciada
