El sicalíptic cuplet “Si vas a París papá, cuidado con los Apaches” canta el descontrol i la bohèmia de la Belle Époque parisenca. Sempre m’ha encantat. De petita, el corejava amb el pare. I quan m’aixeco gamberra, encara ara no me n’estic. El taral·lejo. La visita a Músiques de paper, lluminosa exposició del Cercle de Belles Arts, que inclou, entre altres, escenes de la vida de Ricard Viñes, ha fet que el rememori. Mira, tu! Durant l’estada a París allà pel 1904, el pianista lleidatà va sentir que un venedor ambulant cridava: Attenttion aux Apaches! Es referia a les àcrates colles de carrer que, qual indòmits indis d’Arizona, aterrien la ciutat. Al Viñes irònic, li va semblar un bram oportú per definir la seva tribu de joves artistes, rebels d’avantguarda. Les vinyetes en relleu confegides per Sònia Alins i Juanjo Barco il·lustren Ricard Viñes, un do major llibre de Jordi Folck, que es pot adquirir al Cercle. Hi surten alguns dels Apaches que setmanalment es trobaven per a tocar impromptus al piano, llegir poesia, discutir sobre art i el sexe dels àngels…
El llibre de Folck se centra en els aspectes més convencionals de la vida de Viñes: la influència dels pares, la formació instrumental i el recorregut com pianista de renom. En incloure referències visuals a la colla d’amics, podem espiar Viñes envoltat per Ravel (l’amic intimíssim?), Falla, Stravinsky, Debussy, Picasso, Lafargue… La rabassuda representació que en fa la Sonia Alins, ¿hauria excitat l’àcrata Societé des Apaches que, qual gat escaldat, fugien de l’academicisme? Fliparien! Sonia innova. M’intriga també, imaginar la carona que posaria el sorneguer Ricard Viñes en veure’s agegantat a les paret de la plaça del seu nom. Tot sigui per a bé. Vull creure que quan se’ls pregunti als alumnes d’ESO qui és Ricard Viñes, no responguin: una plaça. De ser un apatxe de la colla, servidora, tomahawk en mà (la contundent destral apatxe) i bramant el crit de guerra em carregaria el raquític monument que l’hi han perpetrat a la plaça, talment d’urinari públic….
Mentrestant, benvinguda la polida mostra viñesiana que el Cercle de Belles Arts té al cor de Lleida, al carrer Major d’una ciutat en estampida. Per cert, l’altre dia vaig veure Marius Bernadó, excol·lega, posant en una foto, comissari de l’Any Viñes. Calb bola de billar! ¿Els apatxes del Viñes t’han arrencat la cabellera?
