De la capacitat que posseïm d’ordenar la conducta, actuant lliurement, se’n diu voluntat. Tossuda en endreçar la natura, i amb això vull dir adjectivar-la, significar-la i donar-li la preeminència que mereix, intento explicar el món a través de l’observació. Una expansió –a través de la creació– d’un paisatge mitjançant l’escriptura. Llegir és una forma de contemplar, les paraules esdevindran una llavor que arrela en la imaginació i transforma l’espai escrit en territori habitable. En aquest procés, la voluntat hi intervé com la facultat que orienta la mirada i dona sentit a l’observat. Natura i literatura convergeixen en un exercici de coneixement: comprendre la realitat no només tal com és, sinó també tal com som capaces de pensar-la i representar-la.
Sessió: No iniciada
