L’altra tarda, una bona amiga em comentava que mirava el telenotícies per estar informada. ¿O serà que es creu informada perquè mira el telenotícies?. És allò tan vell del ¿ploro perquè estic trista o estic trista perquè ploro? Segons els conductistes, l’acció precedeix l’emoció: així, si aboco llàgrimes cara avall, al poc acabaré pansida i amb més fongs que un gerani ofegat. La qüestió de si és primer l’ou o bé la gallina informativa em va portar a observar amb lupa l’estructura dramàtica dels telenotícies a les cadenes públiques i privades del Regne….
Sospitosament totes coincideixen. Obrint el menú: titulars d’actualitat rabiosa sobre guerres, massacres i catàstrofes naturals o provocades per negligències humanes. Tot seguit la cosa política nacional i la de la resta del món. Anècdotes sobre el comportament salvatge (principalment crims i violències de gènere) de veïns i veïnes del barri. Les fluctuacions de la borsa de Nova York i, de retruc, la nostra. Pas a la publicitat i, en tornar, xafarderies puntuals sobre el món de l’esport i els seus moderns gladiadors. Clausurant l’àpat televisiu, uns pastissets de cultura fina per ajudar al païment. Ah! I no ens oblidéssim del xarrup sobre el temps que fa i que farà, que sempre és més real (com no?) a la tele que si el mirem per la per la finestra. Totes les cadenes coincideixen també amb l’horari: quan toca la manduca i la família, unida o no, seu a la taula al redòs de la Gran Mare Digital que ens explica els contes del dia i que, per brutals que siguin, sempre acaben bé. És l’estratègia del happy end de les comèdies de Hollywood, que exigeix acabar amb una bona notícia (els d’Antena 3 ho broden), o amb fórmules amables de comiat: “Fins aquí les notícies. Gràcies per la confiança” (TV3). Com deia la lletra d’aquella cançó humorística dels anys 40 “Por lo demás aquí no pasa nada, no hay novedad señora baronesa, no hay novedad”…
Si no hi ha novetat, la repetició d’allò sabut i dissortat només serveix com a narcòtic, tot evitant que reflexionem sobre l’essencial. I és que si la càmera està on passen els successos, la realitat, per punyetera que sigui, ja està sota control. D’altra banda, tampoc cal preocupar-se perquè el que avui és notícia, demà ja és obsolet i ‘a otra cosa mariposa’. La meva amiga i servidora, podem fer el rotet de satisfacció estomacal, aquí no passa res. Informació? Digestió!
