Moltes hectàrees són les que escombra el vent a la Vall de Corb, un vent que igualment arriba del mar travessant el Coll de Lilla i pentina la Conca, un vent que dels Pirineus transita l’Urgell fins a les serres que la flanquegen. Què farem amb aquesta gran ventada es pregunten les grans empreses? Ja existeixen precedents d’una taxa per l’astre rei, amigues. Mala praxi i interessos partidistes poc ajuden. Es menysprea la tan necessària romantització del territori i el necessari pragmàtic disseny d’un futur rural que passa pel cultiu, i no de plaques i molins. Perquè el vent fet a casa te’l pots menjar, però el que no t’hauries de poder menjar és el blat fet a l’altra punta del món si el podies fer créixer aquí. Les renovables s’han de repensar.