Benvolgut AFA de l’Alba. Abans que res, gràcies per la carta. Sempre és d’agrair, l’acús de rebut del que escrivim les articulistes. És saludable, divertit?, aclarir punts de vista oposats. També reblar els claus coincidents. Si bé és cert que no he parlat directament amb cap de vostès, també ho és que els he seguit i escoltat amb interès als mitjans de comunicació locals. Dit això, fem camí?… Celebro de tot cor que, enllà de les seves demandes, s’hagin constituït en plataforma reivindicativa de la millora de l’educació pública, fent una crida als centres que s’hi vulguin acollir. ¡La unió fa la força! Quant a que estic desinformada, potser sí, potser no. 30 anys de professió en l’àmbit acadèmic, com a mestra, directora o formadora, han degut contribuir a que tingui algun criteri sobre les atzaroses aventures del món de l’ensenyament…
Coincidim que les famílies tenen dret a escollir centre, altra cosa és si el resultat oficial de la baremació els hi atorga l’escollit. La ubicació de centres com el seu, en espais privilegiats, fora del casc urbà, que obliga a les famílies a despeses de transport, ¿és discriminatòria? ¿contribueix a desequilibrar el mapa escolar de la ciutat? La meva anàlisi va per aquí. No em centro només en el seu centre. En parlar de segregació escolar, obro camp contemplant com els resultats de les matriculacions afecta a la resta de les escoles de Lleida…
Estem d’acord que la reducció de ràtios contribuiria a millorar la qualitat educativa i evitaria el tancament de línies. El problema, però, no és únicament polític o econòmic, com vostès accepten. La baixada de la natalitat és un factor capital. I, si la solució és el tancament, estic al seu costat en preguntar, ¿per què Ensenyament no inclou les escoles concertades? Resoldre la seva problemàtica i acontentar tothom és resoldre la quadratura del cercle (viciós). Per això apuntava que Esther Niubó, consellera d’Ensenyament, tenia mala peça al teler. De fet, tot plegat, ja ha esdevingut encaix de boixets…
Si tot això no aclareix postures i creuen que estic equivocada, oli en un llum. No pretenc convèncer ningú. Si de cas debatre, polemitzar. Cadascú amb les seves raons. M’acullo al Nietzsche de “No hi ha fets, només interpretacions”. ¿Quin és el camí a seguir? El gat de Cheshire del País de les Meravelles li respon a l’Alícia, “depèn d’on on vulguis anar”.