“Arbeit macht frei”, el treball us farà lliures. Aquesta és la cruel inscripció que es pot llegir a l’entrada d’Auschwitz. Els nazis van exterminar, només en aquest camp de concentració, a més d’un milió de persones, la majoria jueus. Alguns van morir de cansament i gana, molts asfixiats a les càmeres de gas i cremats.
“Només complia ordres”, es va justificar el comandant Rudolf Höss, director d’Auschwitz. Adolf Hitler havia ideat “la solució final al problema jueu” i Heinrich Himmler va inventar els camps d’extermini. Höss va deixar escrit en unes memòries que van perfeccionar el mètode d’extermini i que matar no els suposava cap problema ja que podien assassinar fins a 5.000 persones al dia però el que els portava més temps era cremar els cadàvers. Un psiquiatra va dictaminar que Höss era un “psicòpata amoral”. Des de casa seva, plena de luxes, es podien veure les xemeneies dels crematoris. La pel·lícula La zona de interés n’ha popularitzat la història. Höss va ser condemnat a mort i el van penjar a dintre del mateix Auschwitz. Encara ara es pot veure la forca on va ser executat i, ironies del destí, de fons, amagada entre els arbres, es veu el que era casa seva. Visitar algun camp de concentració hauria de ser excursió obligatòria a les escoles. Tothom hauria de passejar-s’hi en silenci i recordar allò que va passar. Fins a on pot arribar la maldat humana? Aquesta setmana s’han complert 80 anys de l’alliberament dels supervivents d’Auschwitz. Lleida ha aprofitat per a fer memòria. Prop de 9.000 republicans espanyols van ser deportats a camps de concentració i gairebé el 60% va morir. Més de 300 lleidatans van ser víctimes dels nazis i 173, segons xifres de la Generalitat, van ser executats. Són només 1.710,36 quilòmetres en línia recta els que ens separen d’Auschwitz. Dues hores i mitja d’avió.
Hem de mantenir la memòria i evitar el que passa a França, on la meitat dels joves menors de 20 anys assegura no haver escoltat a parlar de l’Holocaust. Més de 15.000 jueus es van salvar de la persecució nazi entrant des de França a Catalunya a través dels Pirineus.
Son només dades però darrera hi ha un munt d’històries humanes i cada vegada queden menys supervivents per a explicar-les. N’hi havia poc més de 50 a l’acte que es va fer, aquesta setmana, davant l’anomenada Porta de la Mort. Les víctimes del nazisme van alertar del perill per l’increment dels missatges d’odi que molts països llancen contra la immigració. L’extrema dreta ja governa a Itàlia i a Àustria; fa anys que mana a Hongria; està representada als governs d’Holanda, Suècia i Finlàndia; fa temps que és una amenaça a França; es pot convertir en segona força política a Alemanya i ja és la tercera a Espanya.
El mai més és ara (“Nie wieder ist jetzt”) perquè l’home és l’únic animal capaç d’ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.
