Sessió: No iniciada

Search

Dimi i el gat negre

Hi ha una ciutat búlgara famosa pel seu sentit de l’humor: Gabrovo. Els seus habitants, com els catalans o els escocesos, tenen fama de garrepes, i aquesta reputació els ha fet objecte de molts acudits. “Els veïns de Gabrovo són tan tacanys que tallen la cua al gat perquè així, quan a l’hivern l’animal surt […]

“Per acollir un infant sahrauí només fa falta tenir temps, ganes i un gran cor”

María González Jiménez és portaveu de Sàhara Ponent. Tècnica de prevenció de riscos laborals de professió, està vinculada al projecte “Vacances en Pau” d’acollida estiuenca d’infants sahrauís des de fa 26 anys, un programa gestionat conjuntament amb ACAPS Catalunya i el Front Polisario. Parlant de la iniciativa “Vacances en Pau”, quin és l’objectiu que us […]

Pedro Olalla

Segurament Almodóvar, Guerra o Delgado són Pedros més famosos, però jo n’admiro especialment un: Pedro Olalla, potser l’intel·lectual espanyol que té un coneixement més vast sobre Grècia, l’antiga i l’actual. Escriptor, hel·lenista, professor i cineasta, ha publicat 30 llibres i ha fet més de 200 traduccions d’autors grecs i espanyols. Asturià amb residència a Atenes, […]

Lleida vs. Barcelona

“A Lleida vas? Cap i cabellera hi deixaràs”. És una dita que no té res a veure amb els costums dels guerrers sioux sinó que denotava certa desconfiança per part de la gent de comarques, en el sentit de que anar a Lleida solia comportar grans despeses. En canvi, la frase “tant si sona com […]

Franquejant el Teló (i 4)

Enllesteixo el minicicle d’articles sobre l’Europa de l’Est (algun amic, saturat del tema, ja m’ha dit que escrigui un llibre o calli per sempre) amb alguna peripècia més viscuda en aquelles contrades. Peripècia, del grec περιπέτεια (peripétia), “canvi sobtat”. I realment franquejar el Teló d’Acer representava un canvi sobtat en tot. Arribar a un “supermercat” […]

Pel maig, festes a raig

Si hi ha un mes especial a la ciutat de Lleida és maig. Les cites festives no permeten un cap de setmana de repòs. Del 30 d’abril al 3 de maig s’ha celebrat la Fira de Titelles, un fantàstic espectacle per a grans i petits que, malgrat el nom, no fa referència a la submissió […]

Franquejant el Teló (3)

Una font inesgotable d’anècdotes en les meves experiències al més enllà (del Teló d’Acer, s’entén) és la carretera. En la primera incursió als Balcans, viatjant en un Seat 124 (vehicle que per allí no cantava gaire, perquè era molt similar al Lada rus, tots dos inspirats en el Fiat 124), l’entrada a Romania va ser […]

Ja hem begut oli!

Hem begut oli… i molt! Però contràriament al significat negatiu de l’expressió –que deriva de la bonica tradició de la Santa Inquisició d’entaforar oli bullent per la gola als “enemics” de l’Església–, l’experiència oleoturística que vam gaudir fa dos dissabtes al molí Cuadrat Valley, situat a l’Albagés, va ser força gratificant. Un vermut primaveral afaiçonat […]

Franquejant el Teló (2)

Seguint el fil de l’anterior Macedònia, parlarem d’un aspecte singular dels anomenats Països de l’Est: l’humor. I és que, malgrat les condicions precàries, la gent d’aquells territoris no perdien aquest atribut. Així, a la Romania de Ceausescu, amb les llars mancades dels serveis mínims, s’explicava aquest acudit: “Què hi ha més fred que l’aigua freda […]

Franquejant el teló

Confesso que des de ben jove he tingut una certa debilitat per la política internacional. Segurament han influït en aquest interès el fet que el meu avi estava subscrit a La Vanguardia, un diari que tractava força bé el tema, o el d’haver tingut a Periodisme professors com Joan B. Culla, un pedagog brillant, o […]