Si hi ha un mes especial a la ciutat de Lleida és maig. Les cites festives no permeten un cap de setmana de repòs. Del 30 d’abril al 3 de maig s’ha celebrat la Fira de Titelles, un fantàstic espectacle per a grans i petits que, malgrat el nom, no fa referència a la submissió dels polítics als grans poders econòmics; del 8 a l’11 arriba la Festa Major, pròdiga en actes de tot tipus; passant de les batalles de flors a les medievals, el 16 i 17 tenim els Moros i Cristians, curiosa festa en la que els guanyadors s’alternen i un any venç l’exèrcit de la Creu i l’altre el de la Mitja Lluna (vaja, un sistema similar al nyap que va proposar el regim franquista per tal que Di Stéfano no anés a petar al Barça: que jugués una temporada amb els culers i la següent amb els merengues). La traca final arriba els dies 24, 25 i 26 amb l’Aplec, un festival gastronòmic molt de la bava: els caragols, perquè no és secret que la secreten, i els collistes, perquè els hi cau davant les suculentes menges que s’hi cuinen. Per cert, el polifacètic Mateu Blanch, xef del restaurant Caravista, ha volgut afegir-se a la festa amb el “Dolç Aplec”, unes postres delicioses en forma de caragol elaborades amb braç de nata (la closca), gelat de fruita de Lleida (el cap) i barretes de xocolata (les banyes). I ja no us vull donar més la llauna amb la disbauxa lúdica de maig, perquè les llaunes, ben farcidetes de caragols, són més aviat patrimoni de l’Aplec.
Sessió: No iniciada
