Segurament Almodóvar, Guerra o Delgado són Pedros més famosos, però jo n’admiro especialment un: Pedro Olalla, potser l’intel·lectual espanyol que té un coneixement més vast sobre Grècia, l’antiga i l’actual. Escriptor, hel·lenista, professor i cineasta, ha publicat 30 llibres i ha fet més de 200 traduccions d’autors grecs i espanyols. Asturià amb residència a Atenes, actualment està presentant al nostre país la seva obra magna, Atlas mitológico de Grecia, un treball de tres dècades on trobem més de 600 enclavaments mitològics amb mapes d’ubicació i coordenades GPS, estat de conservació, fotos (fetes pel mateix autor), textos antics i fonts documentals de cada mite. Un company de viatge perfecte per a aquell explorador de mites que vol aprofundir sobre els llocs de la Grècia històrica que vol visitar. He llegit tres llibres –tots excel·lents– d’Olalla: Història Menor de Grècia (centrat en episodis menys coneguts de l’antiguitat), Palabras del Egeo (un assaig amb reflexions sobre la Grècia clàssica, els seu origen, la seva forma de vida i la seva llengua) i Grecia en el aire (que explica de forma amena l’origen de la democràcia atenenca i ho lliga amb l’estat actual de la democràcia). Fa uns dies vaig anar a Tarragona a veure Olalla en el marc de Tarraco Viva, on va oferir una xerrada brillant, un oasi d’erudició grega enmig d’un macrofestival més aviat romà. A banda de parlar del llibre, l’hel·lenista va advertir que els ciutadans estem perden la voluntat i capacitat de decisió en l’àmbit polític, amb el risc que això suposa… Estem renunciant a la democràcia, aquell miracle que va sorgir a l’Atenes de Pericles? Qüestió inquietant…
Sessió: No iniciada
