Estem vivint uns moments políticament difícils, cada dia hi ha manifestacions, amb talls de transit urbà i de carreteres, vagues en dos sectors tan importants, socialment parlant, com l’ensenyament i la sanitat i les continues denuncies i reivindicacions per un habitatge digne per tots els col·lectius més vulnerables. I totes aquestes queixes en mig de la discussió dels pressupostos de la Generalitat amb l’aparició, a més, de l’Informe Fènix de l’economia catalana. Hom pot pensar que hi pinta aquí l’informe de prestigiosos expertes (per cert, l’informe cau en l’error de la discriminació de gènere) denunciant els mals estructurals de l’economia del país. Doncs si, tot està perfectament relacionat, perquè els mals denunciats, ensenyament, sanitat i habitatge, reclamen no només atenció, sinó recursos, i no pocs, i l’Informe Fènix quan planteja alternatives i una millor dotació de recursos, la referència a un deficient finançament autonòmic hi és més o menys explícita.
Tenen tota la raó del món els i les docents en les seves demandes, l’ensenyament que hauria de ser la professió de les millors pagades està molt lluny d’aquest llistó. La millora passa per una dotació de més recursos que s’haurà d’incloure en els nous pressupostos. Tanmateix, una primer aproximació és veure quin tan per cent del PIB de Catalunya es dedica a Ensenyament i comparar-ho amb Espanya i la Unió Europea (UE) i els resultats no son molt encoratjadors.
Efectivament, a l’exercici 2023, últim any amb pressupostos liquidats, a Catalunya el tant per cent era del 4,09% (provisional), encara no hi ha dades d’Espanya i de la UE, però en el 2022 els percentatges eren del 4,42% i 4,66% respectivament. D’altra banda, aquesta tendència a tenir un indicador per sota no és d’ara, ja fa anys que Catalunya ve tenint un percentatge més baix. El problema és greu i no es pot solucionar en un sol exercici però si que hi ha d’haver un programa pressupostari a tres anys vista com a màxim per arribar a un indicador del mateix nivell.
Què passa amb els pressupostos que se estan pactant per aquest 2026? De moment el que podem assenyalar és que les despeses assignades al Departament d’Educació i Formació Professional són de 8.356 milions d’euros un 24,5% més que els 6.713 pressupostats pel 2023 que és l’últim any en què hi van haver pressupostos nous, des d’aquella data el pressupost ha estat prorrogat any rere any. Ara bé, i aquí rau el gran problema, segons manifestacions de la pròpia consellera d’Economia Alicia Romero en aquests vuit mil i pico milions d’euros no hi ha cap quantitat específica a sufragar una pujada salarial, malament anem. Com que considerem imprescindible i necessari arribar a un acord, caldrà reorientar de nou tot el pressupost.
Pel que fa a sanitat, l’increment previst pel departament de Salut pel 2026 representa un increment del 21,3% amb referència a l’exercici de 2023 que, tal com hem assenyalat, és l’últim amb pressupostos nous. Tanmateix, aquí passa el mateix que passa amb ensenyament, no inclou aquesta partida el finançament de les reformes que venen plantejant des de fa temps tots els i les professionals del sector.
Al marge d’aquestes xifres, que no sabem ben bé si seran les definitives, les últimes reunions entre sindicats d’ensenyament i Departament de la Generalitat han resultat negatives, hi ha també 530 milions que figuren com una addenda per a distribuir entre diferents epígrafs, no solucionen ni pal·lien les necessitats d’ensenyament i sanitat. Els problemes no es poden deixar podrir.
