Acabe eth mes de mai; en encastre dera lengua occitana en Catalonha a estat eth mes de Enric Garriga Trullols. È participat en diuèrsi actes d’omenatge e m’a interessat fòrça de veir qu’es idees de Garriga genèren debat. È parlat dera sua concepcion dera lengua estandard, dera unitat dera lengua e ua joena interlocutora m’a interpellat entà comentar que non comprenie qu’era defensa des peculiaritats lingüistiques pròpies d’Aran podessen generar un conflicte damb era existéncia der occitan estandard, ne qu’era defensa d’aguesti posicionaments auesse de provocar trincaments e negacions absolutistes dera ideologia der aute. Ditz era interlocutora, qu’ei aranesa, qu’era ena escòla li digueren qu’era sua lengua ei era occitana e que non a auut cap de problèma entà expressar-se en aranés. Ei dehòra dera escòla que se cree eth problèma.
Li expliqui qu’aguesti debats pera lengua acaben produïnt er aflorament d’actituds primàries.
Un aute interlocutor, damb formacion en filologia, qüestione que i a ua manca de coeréncia e un excés de posicionaments ena definicion dera varianta aranesa, que s’an generat contradiccions e un excés d’interpretacions que qüestionen eth trabalh des institucions. Li respongui qu’es variacions que se produïssen en aguesti moments, non qüestionen era unitat dialectau der aranés ne era unitat lingüistica der occitan. Es variacions son perfèctes. Dilhèu calerie ordenar-les. Toti èm ena madeisha línia damb petites variacions, necessàries. Li expliqui que i a diferéncies entre era lengua qu’empleguen en Canejan e era qu’empleguen en Tredòs; li comenti qu’eth problèma l’auem en promòir era variacion, en arténher que toti es ensenhaires siguen capables de transméter era lengua der entorn. Non ei era definicion dera lengua era que falhe, ei eth sistèma d’ensenhament, en sentit ampli, que non pòt assomir eth parlar de cada endret e alavetz emplegue formes unificades que non an en compde era personalitat de cada parçan. E arribats aciu, meti bèth exemple entà compréner: En Itàlia; ath nòrd-est deth Friol, i a un petit territòri de cultura eslovena, ena val deth riu Natisone. Era varianta se’n ditz Nedisko. Des d’Eslovenia, damb era volontat de promòir era lengua, hè 15 ans, subvencionèren er ensenhament dera lengua eslovena referenciau enes centres escolars dera val. Açò ocasionèc ua reaccion des familhes que se tornèren contràries a ua introduccion dera lengua ena escòla. Non ère era sua; non se comprenien es vielhs damb es joeni. Totes es lengües an creat peculiaritats territoriaus e luenh d’èster valorades coma un provincianisme, coma passe damb eth francés, a on toti an de parlar eth francés de París, calerie procurar tratar-les coma ua riquesa e forçar era sua conservacion.
Era Paeria de Lleida a presentat ua campanha “Lleida, on el català té accent propi” entà promòir era lengua e reivindicar eth sòn parlar. Era associacion Cambuleta en Palhars trabalhe entà promòir er emplec dera parla palharesa, dar-la a conéisher e meter-la en valor. Entad açò hè publicacions e exposicions; arrés dobte de que se tracte de lengua catalana, damb peculiaritats deth territòri. Coordinats damb es dus Conselhs Comarcaus des Palhars an creat era iniciativa “morralet lingüistic”. Ei un obsèqui que hèn a toti es acabats de nèisher: i a un conde, un CD damb cançons e un bauèr damb ua paraula en palharés. Non vòlen que se pèrde.
A nivèu deth castelhan un des exemples mès emblematics ei era Acadèmia Canària dera Lengua. Ei ua fondacion dependenta deth Govèrn canari qu’a coma objectiu er estudi e era descripcion dera varianta canària dera lengua espanhòla.
Cambuleta actue damb eth palharés respècte deth catalan, era Acadèmia Canària damb eth canari respècte deth castelhan o era Acadèmia aranesa dera lengua occitana der aranés respècte der occitan. Cau protegir era lengua e totes es variacions. Es dictadures uniformizadores son plantejaments de un aute temps.
Non i a un excés de formes: un viatge respectades es normes basiques qu’identifiquen era lengua cau trabalhar entara forma mès locau, era mès proxima ar interlocutor. Non podem ensenhar sonque es formes estandards o es baleares as aprenents de Lhèida; non se pòt ensenhar sonque er esloven referenciau as poblants dera val deth Natisone, non auríem d’ensenhar sonque eth catalan estandard as mainatges d’Estèrri; non cau ensenhar sonque er occitan referenciau as mainatges d’Arties; non se deu ensenhar sonque eth castelhan dera RAE as estudiants de Santa Cruz… però cau ensenhar tanben as estudiants de Lhèida qu’existís eth balear e eth lheidatan e as mainatges dera val deth Natisone les cau ensenhar eth nedisko e er esloven estandard, e as deth Palhars les cau introduïr tanben en palharés, e es joeni de Santa Cruz an d’apréner tanben eth canari, e es d’Aran an de cultivar-se en aranés e en occitan referenciau, tà poder liéger as grani escritors occitans e comprener-se damb tot eth territòri. Locau e estandard s’an de complementar.
