Sessió: No iniciada
Enllesteixo aquesta mini-sèrie amb sengles anècdotes marineres esdevingudes a Turquia i a Itàlia, respectivament. En el llarg viatge que vaig fer, en solitari, a contrades otomanes, vaig a anar a petar a Kaleüçagiz, un llogarret pesquer on s’organitzen creuerets per admirar Simena, una ciutat lícia mig submergida en la Mediterrània. Era setembre i gairebé no […]
És innegable que tinc una certa afició a escriure sobre viatges a l’estranger, especialment al país d’en Zorba (he de confessar que la dèria personal per col·leccionar illes de l’Egeu és quasi un tema de psicòleg, paraula, per cert, d’origen grec). No obstant, també és curiós constatar que, sovint, sense moure’ns pràcticament de casa, “descobrim” […]
De la mateixa manera que els culers enyorem el Barça de Guardiola, els melòmans (ni que sigui del gènere pop) trobem a faltar aquelles Eurovisions d’antany on els cantants sabien cantar i les cançons, en general, tenien un cert nivell. Alguns se sorprenen de la posició que va assolir el tema “Zorra” (de postal démodée, […]
Després de la breu incursió en el món ciclista de la setmana passada, torno a l’àmbit del mar, font inesgotable d’anècdotes viatgeres. Anècdotes tristes, com quan a l’illa de Milos vam comprar els tiquets per fer un creueret en una bonica taverna marinera, que en ple estiu romania closa. Vam preguntar al venedor el motiu […]
Després de més d’un quart de segle (que queda més contundent que dir 25 anys) de no agafar una bicicleta, en vam llogar unes a Benifallet, deferència del nostre “patrocinador” Miquel París, per fer la Via Verda de Zafran, en el tram de 34 quilòmetres entre Horta de Sant Joan i Benifallet. Confesso el meu […]
“De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar”. Malgrat el refranyer, i si parlem de viatges, el mar sempre ha estat font d’anècdotes curioses. A Grècia, en el primer viatge nocturn en ferri, em va sorprendre les curses per pujar-hi, donada la gran capacitat d’aquestes naus per acollir […]
Cal reconèixer que Montanyana, poble de la Franja ribagorçana, és un indret hospitalari. Però hospitalari en el sentit que històricament depengué de l’Orde dels Hospitalers, no pas pel tracte rebut diumenge passat a l’oficina de turisme local. De fet el tracte no va ser ni bo ni dolent: hi vam arribar a les 12 de […]
He comentat més d’un cop que resulta curiós escoltar les converses de la gent, i un subapartat divertit és el de la “reinterpretació” de refranys i frases fetes. Com el cas del senyor que afirmava, tot convençut, que Se dice el pescado, però no el pescador. Altres meravelloses variants escoltades al carrer: Contigo, pan y […]
Amb l’arribada de la primavera les abelles es posen a la feina i Riner –aquest micropoble del Solsonès que es només “micro” pel nombre d’habitants, perquè té el retaule barroc més gran de Catalunya i un monumental alberg de pelegrins, la històrica Casa Gran del Miracle– ho celebra amb la Fira de la Mel, un […]
I no em refereixo als malparlats, si no als dèficits lingüístics. “L’ús social del català cau i augmenta la pressió jurídica contra la llengua”. És un dels molts titulars que sobre aquest declivi hem pogut llegir als mitjans en els darrers temps. La nostra llengua retrocedeix als patis escolars, als instituts, a les aules universitàries, […]
