He comentat més d’un cop que resulta curiós escoltar les converses de la gent, i un subapartat divertit és el de la “reinterpretació” de refranys i frases fetes. Com el cas del senyor que afirmava, tot convençut, que Se dice el pescado, però no el pescador. Altres meravelloses variants escoltades al carrer: Contigo, pan y vino (aquí falta el Marcelino, o potser la cebolla), No es oro todo lo que seduce, A falta de pan, buenos son bollos, De tal palo, tal pastilla (literal) o Nadie es profeta en su pueblo. La següent ja no era fruit d’un error (una amiga felicitava una altra perquè a la fi havia trobat noviet): Nunca es tarde si la p…. es buena. A vegades els petits diàlegs també són sucosos, com aquell que feia més o menys així: -Tu saps quina és la capital de Bulgària? Perquè tu hi vas anar amb una amiga, no? -Sí, Sofia -No, tonta, el nom de la teva amiga no, la ciutat!!! És clar que aquests lapsus no arriben a l’altura dels del senyor Pich i Pon (1878-1937), empresari, polític i pare de boutades sublims: El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac, ¡Me siento com un radiador romano! (ho deia mentre tenia una espasa a la mà), ¡Huevos de centurión! (parlant del caviar). O, aquest no té preu, quan li van demanar que comprés gòndoles per al Parc de la Ciutadella: Sí, però no una, sinó dues: un mascle i una femella, que es reprodueixin!
Sessió: No iniciada
