El Tribunal Europeu dels Drets Humans havia anunciat feia dies que el 9 d’abril faria pública la seva decisió sobre tres demandes que posaven en qüestió la política d’alguns estats del Consell d’Europa entorn del canvi climàtic. Tots tres recursos impugnaven la inactivitat i la ineficàcia de les mesures adoptades per fer-hi front i per garantir als seus ciutadans un entorn segur que no posés en risc la seva salut. Les tres demandes havien estat derivades a la Gran Sala per les seccions que les havien examinat. I la Gran Sala va decidir resoldre-les el mateix dia i en la mateixa sessió, per fixar jurisprudència sobre una qüestió que el tribunal no havia tractat mai fins ara. Les decisions d’aquesta Gran Sala son definitives i no admeten cap mena de recurs.
Un d’aquests recursos s’havia interposat contra la República Francesa per part de l’alcalde de Grande-Synthe, un municipi situat prop de Dunkerque. El segon ho havia estat per sis ciutadans portuguesos contra la República portuguesa i trenta-dos estats europeus més, entre ells l’espanyol. I el tercer l’havia interposat una entitat suïssa, la “Associació de dones grans per la protecció climàtica” contra la Confederació Helvètica.
Les tres demandes plantejaven en el fons el mateix problema, i per aquest motiu el Tribunal Europeu va decidir resoldre-les alhora. Al·legaven que la inacció dels estats demandats davant del canvi climàtic posava en risc les seves vides i violava l’article 2 de la Convenció Europea dels drets de l’Home que consagra el dret a la vida, i el seu article 8 que reconeix el dret a la vida privada i familiar. Totes tres retreien que les seves condicions de vida, en altres temps tranquil·les i segures, es veien trastocades i amenaçades pel canvi climàtic i que els estats demandats, malgrat haver-ne estat advertits, no havien volgut, o no havien estat capaços d’articular mesures eficaces per impedir-ho.
El Tribunal Europeu ha declarat inadmissibles les dues primeres demandes, per qüestions de caràcter tècnic jurídic. En el cas de Portugal, nega a més la legitimació dels recurrents per impugnar una actuació tan genèrica dels altres trenta-dos estats demandats. En canvi, el Tribunal estima el tercer recurs, el de la “Associació de dones grans per la protecció climàtica” i declara que hi ha hagut violació de l’article 8 de la Convenció Europea.
No tinc espai per sintetitzar-vos el contingut d’aquesta sentència. Però és una resolució valenta, que assumeix que la degradació de les condicions de vida que comporta el canvi climàtic afecta els drets humans reconeguts per la Convenció Europea i que permet al Tribunal entrar en el fons i donar la raó a les demandants. I tot gràcies a unes persones i associacions que s’han atrevit a desafiar les polítiques dels estats i han aconseguit obrir una nova via, ben original, en la lluita contra la degradació del nostre planeta. Confio que en segueixin moltes més.
