Lleida ja disposa, després de molts anys, del nou Palau de Vidre. Han passat més de quatre anys des que es va prendre la decisió de rehabilitar-lo i convertir-lo en un hotel d’entitats, però ahir va ser el dia escollit per la reobertura de portes. Cal recordar que es va arribar inclús a plantejar la demolició de l’espai, però el 2022 es va optar per tirar endavant un projecte que ha tingut més d’un any de retard en la finalització de les obres (es preveia inaugurar-lo a finals del 2024).
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va assistir a la inauguració del nou hotel d’entitats de Lleida. De moment, s’hi ha confirmat la presència de la FAVLL, de la Síndicatura de Greuges i de la Regidoria de Participació Ciutadana. “Espero que gaudiu de l’espai com jo el vaig gaudir quan hi era”, va apuntar l’alcalde, Fèlix Larrosa, dirigint-se als treballadors de la regidoria.
L’alcalde va explicar que a part d’aquestes tres entitats, fins al dia d’ahir ja havien registrat 47 reserves d’ús de sales per part d’11 entitats diferents, mentre que unes altres quatre ja han iniciat els tràmits per establir al Palau de Vidre la seva seu social. “El Palau de Vidre simbolitza una manera de construir ciutat basada en la participació, la confiança i el treball compartit”, va indicar l’alcalde de Lleida.
El subdelegat del Govern, José Crespín, també va participar en la inauguració i va fer un repàs de la història i del pes emblemàtic de l’edifici. “Durant dècades va ser un espai des d’on Lleida projectava una part del que era. A partir d’avui, gràcies a la seva rehabilitació, serà també un espai des d’on la ciutat podrà projectar el que vol ser”, va remarcar.
Aquest icònic edifici va ser construït el 1965 per l’arquitecte Josep Maria Cots Massana, amb la voluntat de convertir-lo en un espai firal (com va recordar Larrosa durant el seu discurs). El Palau de Vidre, a més, va ser alçat sobre un antic estany, projectat per Lluís Domènech, el 1947. La reforma de l’edifici va ser una de les grans apostes del govern republicà encapçalat pel llavors alcalde Miquel Pueyo.
