Els lleidatans i lleidatanes destines 3,8 anys de renda neta per poder pagar un habitatge. Així ho indica el darrer Informe Anual 2025 del Banc d’Espanya. És la demarcació catalana on més aviat es pot assolir la compra d’un domicili, segons el mateix document. Barcelona és la capital en què més temps es tarda (7,6 anys), seguida de Girona (3,8) i Tarragona.
Lleida també és la zona on l’esforç és més petit per poder fer front al lloguer. El preu d’aquest suposa el 19,5% del sou. Barcelona torna a trobar-se en el costat oposat, amb els barcelonins destinant el 29,1%, seguits pels tarragonins (23,5%) i els gironins (23,2%), segons l’Informe Anual 2025.
El creixement del preu a la demarcació de Lleida ha estat ‘sols’ de l’1% anual entre el 2014 i el 2025, molt per sota del 2,8% anual de Barcelona. A més, si es té sols en compte la capital, Lleida ciutat és la que menys ‘ha notat’ la pujada de Catalunya, juntament amb Manresa.
El director del Departament d’Anàlisi de l’Economia Espanyola del BdE, David López, va presentar ahir l’Informe i va atribuir la diferència entre Barcelona (i també Girona) amb Lleida per l’auge turístic. ”El cas de Barcelona resulta especialment significatiu”, va destacar. També va incidir que els habitatges turístics representen el 4% del total del parc de lloguer de l’àrea urbana de la ciutat.
D’altra banda, el preu de l’habitatge a Catalunya ha augmentat un 2,5% anual, un percentatge superior al de la majoria de l’Estat, encara que inferior al de Madrid i les Illes Balears, que lideren el rànquing.
Un expert demana aplicar l’IVA zero per incentivar el lloguer assequible
L’habitatge suporta a Espanya una càrrega fiscal elevada al llarg de tot el cicle econòmic de manera que un contribuent arriba a pagar entre l’adquisició, tinença i transmissió més del 62% del preu de compra si se sumen tots els tributs que abona en aquest temps. És una de les conclusions que va presentar ahir el doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, Jaume Menéndez.
Espanya és el quart país de la Unió Europea amb més pressió fiscal sobre l’habitatge després de Luxemburg, França i Bèlgica. Per això, planteja, per a la fase de promoció i adquisició, un IVA del 0% per a la promoció de lloguer assequible, un tipus reduït del 4% o 5% per a la primera compra de joves (independentment de l’edat) i un tipus temporal del 0% per a rehabilitació energètica i la rehabilitació del parc existent.
