És innegable que tinc una certa afició a escriure sobre viatges a l’estranger, especialment al país d’en Zorba (he de confessar que la dèria personal per col·leccionar illes de l’Egeu és quasi un tema de psicòleg, paraula, per cert, d’origen grec). No obstant, també és curiós constatar que, sovint, sense moure’ns pràcticament de casa, “descobrim” indrets peculiars. Furgant (per feina) sobre afers turístics, gràcies a la confidència d’algun amic o fins i tot per casualitat, he topat amb llocs força sorprenents. Per exemple, sabíeu que a la Vall d’Ora podeu veure funcionar un conjunt format per un molí, serradora, ferreria i fusteria que es mouen encara amb la força hidràulica? Que al Salí de Cambrils d’Odèn us podeu banyar en una piscina amb una aigua tan salada com la del Mar Mort? Que al castell de Lladurs han habilitat un petit centre astronòmic ideal per fer observacions nocturnes? I sense deixar la mort ni la nit (eterna), heu visitat l’atípic cementiri civil d’Almenar? Us han dit que a Torrebesses podeu admirar la monumental estructura inacabada d’una església que havien de pagar els mateixos veïns? I si viviu a Lleida, ja heu estat a les adoberies o als pous de gel del Turó de la Seu Vella? Parlo d’espais sovint poc coneguts (n’hi ha molts més, és clar), però força interessants, i que ens poden ajudar a entendre una mica més la nostra història. Com diu el periodista Amin Maalouf, parlant de viatges, “a cada pas es pot descobrir una cara oculta del nostre planeta, n’hi ha prou amb mirar…”.