Seguint el fil de l’anterior Macedònia, parlarem d’un aspecte singular dels anomenats Països de l’Est: l’humor. I és que, malgrat les condicions precàries, la gent d’aquells territoris no perdien aquest atribut. Així, a la Romania de Ceausescu, amb les llars mancades dels serveis mínims, s’explicava aquest acudit: “Què hi ha més fred que l’aigua freda a Romania? L’aigua calenta!”, o aquest altre: “Per què Ceausescu organitza una desfilada el Primer de Maig? Per comprovar qui ha sobreviscut a l’hivern!”. Incís: com el president romanès era omnipresent a qualsevol espai públic del país (tanques, cartells, fotos, llibres…), recordo que en una cantina vaig preguntar de broma a un jove romanès si “a Romania el Pare Noel també tenia cara de Ceausescu”; el noi em va fer callar ipso facto dient que si ens escoltava algú de la Securitate aniríem tots al cuartelillo. De fet, moltes situacions quotidianes al país carpàtic eren acudits, com quan vam demanar un “arròs amb pollastre” i ens van servir un vas amb arròs blanc i un os més pelat que la closca d’en Kojak clavat al mig. També a Txecoslovàquia eren ocurrents: “Per què els txecs són, més que amics, germans dels russos? Perquè als germans no se’ls pot elegir!”. A la RDA tampoc es van quedar curts: “Per què malgrat la carestia el paper higiènic alemany té dos fulls? Perquè cal enviar una còpia de tot a Moscou!” o aquell que diu que un Trabant (cotxe clàssic d’aquell país, una cafetera amb rodes) es troba amb un burro, que li pregunta: “Tu què ets?”. “Un cotxe”. “Sí”, replica el ruquet entre rialles, “i jo un cavall!”.
Sessió: No iniciada
