Sessió: No iniciada
Avui, Divendres de Dolors (diada que subratlla els dolors de la Mare de Deu en conèixer el destí del seu fill), per algunes dones que s’anomenen així és el seu sant. La meva mare se’n deia de Dolors. Ella, però, no en tenia res de dolorosa. Era un picarol i li agradava que li diguessin […]
Creia que la grisor de la pluja estaria espectacularment il·luminada per la pel·li “Blancanieves” (i en van..?). Però, no ha estat així. Malgrat la geniüda interpretació de Rachel Zegler, molt em temo que els conjunturals tocs que allunyen aquesta Blancaneus de la ingènua favota que va de víctima per la vida, descrita pels Grimm, no […]
L’altra setmana, a propòsit de l’assassinat a Badajoz d’una treballadora social a mans d’uns menors, exemplificava com el cinema i les sèries, posaven el dit a la nafra del perquè de l’agressivitat dels adolescents. Una altra manera d’endinsar-nos en el seu apassionant món és la literatura. La bona literatura mai no els jutja. Un relat […]
L’assassinat a Badajoz d’una treballadora social a mans de tres menors d’edat, em duu a elucubrar el perquè de l’augment de la delinqüència juvenil. Inevitable? S’imposa l’eterna pregunta: un criminal ¿neix o es fa? La psicologia no descarta la predisposició genètica a la criminalitat, però posa l’èmfasi que conviure en ambients familiars i socials problemàtics […]
Llegir la noticia de l’atac del llop a un ramat del Castell de Mur i la indignació dels ramaders, ha estat una cànida magdalena proustiana. M’ha remès a les històries vora el foc que la mare m’explicava durant la infantesa al Pirineu. Em va nodrir de relats sobre llops. No m’estic referint als contes del […]
Where is Lleida?, preguntava Wim Wenders allà pel 2013 en ser convidat per la Fundació Sorigué a exposar (que ja és exposar) les seves fotografies panoràmiques. Que el cineasta de París-Texas va fer aquesta pregunta, ho he llegit en un diari estatal dedicat a major glòria de la Sorigué. Si Wenders munyia Google per trobar […]
Veig bruixes arreu. “Haberlas haylas”. ¿Quina dona que és preui, no ho és? Servidora n’és una, malgrat que el meu barret no sigui cucurull. Tampoc no duc escombra. L’he bescanviada pel teclat i les paraules. Em serveixen per esbandir la brutícia que ens envolta o per escombrar cap a casa. ¿La bruixa neix o es […]
He llegit, entre línies, que l’Ajuntament de Lleida ha organitzat un seguit de taules, més o menys rodones, sobre la Cultura (amb majúscules i minúscules) innominades Trobades Culturals de Lleida. Aixoplugades sota l’allargada ombra ressuscitada d’en Jaume Magre. Magretianes (que no Magrittenianes, penso) a redós de quefers culturals. És a dir, ¿què fer amb la […]
Sí, sí, m’agrada buscar-li els tres peus al gat… si en tingués. Com que no en tinc, faig articles. Tot i que en els temps que vivim la cosa es complica. El tema de la llibertat d’expressió plana damunt les articulistes que ens arrisquem a dir la nostra. Qui més la condiciona és el panorama […]
¿Per què em dius que faig tard si el temps no existeix? Malgrat que ho pugui semblar, qui m’interpel·la no és el “querido” que figura en el títol d’aquesta secció. La pregunta fa referència a un altre títol. El d’una conferència a dues veus (les de Francisco R. Villatoro i Cristina Lampón) sobre la naturalesa […]
