L’altra setmana, a propòsit de l’assassinat a Badajoz d’una treballadora social a mans d’uns menors, exemplificava com el cinema i les sèries, posaven el dit a la nafra del perquè de l’agressivitat dels adolescents. Una altra manera d’endinsar-nos en el seu apassionant món és la literatura. La bona literatura mai no els jutja. Un relat que s’ho valgui no ha de ser un tractat de sociologia, es limita a narrar el fets. Ho subscriu la polifacètica escriptora Pilar Adón: “No creo que la literatura haya de obedecer a la necesidad de dar solución a ningún problema social (…) el arte no ha de estar al servicio de nada”. Parlem-ne…
Assenyalant el poder il·luminador i conflictiu dels contes, Karen Blixen afegia que alerten sobre els canvis d’amor i d’humor de les generacions pretèrites, presents i futures. Citar, però, les contundents paraules de Pilar Adón (narradora, poeta, traductora i editora d’Impedimenta) m’ha vingut com anell al dit. Ajornant per un temps la lira, ha publicat “Las iras” (Galaxia Gutenberg, 2025), 18 inquietants relats sobre adolescents femenines. Dels cinc conflictes insolubles que faciliten una estructura narrativa, quatre són presents en la producció literària de Adón: “pares contra fills”, “individu contra la societat”, “morts contra vius” i “déus contra homes”. El cinquè, “homes contra dones”, l’autora el canvia per “dones contra dones”. A tots ells, afegiria la fascinació per la natura. La naturalesa imita l’art, deia l’Oscar i qui diu Wilde, diu Imad Abu Sàleh. A “Las iras”, l’abandó i la traïció per part d’aquells que les haurien de protegir (pares, germanes, societat) i la manca d’amor, transmuta les adolescents de víctimes en botxins. Així, segons Adón, la ira canalitza les seves accions enfront les injustícies. ¿No havíem quedat, però, que la literatura no jutja?…
L’ambigüitat, el dubte, la culpa, la por, la solitud, la frustració, la tristesa, la inversió de les situacions desesperades i la natura com a refugi, són també presents en els relats d’aquesta autora tan polifacètica com monotemàtica. I sense acudir a la violència explícita!, malgrat que el títol indueixi a pensar-ho.
Tot plegat, i apel·lant a la suposada intel·ligència del lector, aconsegueix tenir-nos en suspens fins al final de la lectura. Avui a les 19.30, Pilar Adón ¿dónde va? A la Irreductible, llibreria a l’altre costat del Segre. Vostès mateixes.
