La crisi ecològica que patim és una oportunitat per avançar no pas per recular. Es tracta d’un repte que només podrem superar si respectem tots els éssers vius i els seus hàbitats. La covid ens va ensenyar que l’ésser humà no té el control absolut del planeta o del seu destí. Més aviat ha d’aprendre a actuar com un germà gran de la natura i, com a tal, és responsable de la seua cura. La compassió i l’agraïment, duts a l’extrem, condueixen a la germanor manifesta al Càntic del germà Sol o de les criatures, de sant Francesc d’Assís, on es dona a entendre que la nostra relació amb els animals no pot ser únicament basada en el principi d’utilitat. Està demostrat que els cetacis, els simis i altres mamífers superiors, com els ossos i els llops, posseeixen una certa cultura, intel·ligència i sensibilitat. L’encontre del sant i del llop que atemoria Gubbio és una lliçó exemplar que caldria aplicar per poder coexistir amb la fauna. En lloc de matar-lo, li va demanar, com a “germà llop”, que no ocasionés mal. A canvi, el llop va rebre el compromís de ser alimentat pels habitants de la ciutat. Tot un exemple de bona gestió i coexistència, que, avui, la ignorància i l’avarícia dels cacics rurals volen enterrar per imposar-nos el seu feudalisme.
Sessió: No iniciada
