Quan m’endinso al soterrani de CaixaForum Lleida, em sento com una exploradora de Jules Verne disposada a descobrir meravelles. Aquest cop no viatjo al centre de la Terra, sinó a la seva costra més llampant. Davant el ulls esclaten els “Colors del món”, a través de 56 fotografies de reconeguts fotògrafs de National Geographic. Contemplant l’espectacularitat cromàtica de les imatges, penso en el poeta Ramón de Campoamor. Ho clava quan diu: “todo es según el color del cristal con que se mira”, fent referència a la subjectivitat de les nostres mirades i certeses. De manera més castissa, l’abuela d’Arganda del Rey acostumava a dir-me: “Pa’ gustos, ¡colores!”. Metàfores d’anar per casa a banda, sé (perquè la física i la neurologia m’ho diuen, ei!) que els colors que contemplo no estan en les coses, sinó al caparró. Són fruit de la interpretació que fa el cervell de l’energia lluminosa que m’arriba als ulls, després de reflectir-se en els objectes. ¿Ha quedat clar, soferts educands?..
Si ho extrapolo a l’art, em venen les particulars idees de Wasily Kandinski sobre la percepció dels colors. No són només taques damunt la tela, sinó elements idonis per desvetllar emocions, música per als sentits. Així, ens convida a mirar els seus quadres com si es tractessin d’una simfonia, una conversa animada entre colors i formes. En transmetre emocions mitjançant la riquesa cromàtica i la simplificació de les formes, el objectes passen a ser secundaris i fins nocius en l’obra. I taxin, taxin: l’abstracció! Contràriament a Kandinski, els fotògrafs de l’exposició no consideren secundaris objectes, ètnies, animals, paisatges i cultures, però els colors els ajuden a narrar millor el que fotografien. “Pa’ gustos, ¡colores!” (les paraules de l’abuela madrilenya ressonen qual mantra pels passadissos i racons de CaixaForum)…
Tot mirant i olorant els “Colors del món” que ofereixen les imatges, no em sostrec a la calidesa i energia que m’inspiren aquelles en les que predomina el groc, com tampoc a l’espiritualitat profunda que em suggereixen les de color blau, o a la contundència i fortalesa assertiva de les vermelles. I així, amb totes les instantànies capturades sobre la diversitat multicolor del món. En tenir present la capacitat dels colors per transmetre emocions, els fotògrafs, ara sí, coincideixen amb Kandinski. “Pa’ gustos, ¡colores!” ¡Abuela, sal de mi!
