Creia que la grisor de la pluja estaria espectacularment il·luminada per la pel·li “Blancanieves” (i en van..?). Però, no ha estat així. Malgrat la geniüda interpretació de Rachel Zegler, molt em temo que els conjunturals tocs que allunyen aquesta Blancaneus de la ingènua favota que va de víctima per la vida, descrita pels Grimm, no complaurà al feminisme histèric. De tots els personatges del conte, em fascina la malvada. Una reina! Què dic! Un caramel de personatge femení que moltes actrius abans que la Gal Gadot, han encarnat: Julia Roberts, Charlize Theron, Angelina Jolie i fins la Maribel, Verdú. Llàstima que la bruixa de la Gadot, no ho sigui. ¿On ha quedat el geni de wonder woman que acostuma exhibir en altres films? Doncs, sí: ensorrat sota un corona de pastís de mona…
T’ho recordo Marc Webb, director de la pel·li, Alfred Hichcock, mag dels suspens i d’altres malvestats, argumenta: “Tot melodrama ha d’exhibir un bon dolent”. És a dir, algú elegant, exquisidament ambigu, seductor… I si el dolent és dolenta, ja és la hòstia. Rep el plus afegit de les armes de la femineïtat. Mae West (qui si no?), ho va sentenciar: “Quan soc bona soc boníssima, però quan soc dolenta soc millor”. Les que alimenten el nostre imaginari, tenen assumit que parir un personatge sense defectes és fer-lo insofrible. Les bones-dolentes nodreixen la morbositat quotidiana. ¿Què seria de totes nosaltres sense les Circe, Medea, Lady Macbeth, Jezabel?…
Hi ha qui predica que el món aniria millor si les dones governéssim, atès el nostre tarannà conciliador. Potser sí. Però no exercint de bones, sinó posant la nostra part fosca damunt la taula. Som filles d’Eva? Som filles de Lilith? Per tant, ¿capaces de demostrar que la bellesa, l’erotisme, la discreció mesella o el pacifisme d’anar per la maison, armes que ens concedeix la misògina societat, edificada pels fill d’Adam, no són les úniques de les que disposem? ¿I que la intel·ligència, la raó, l’ambició i la crueltat no són monopoli masculí? Podem governar, fer articles, o gestionar les nostres relacions amb la mateixa bondat o traïdoria que ells. Com deia una altra West, de nom Rebecca (escriptora i periodista), en un discurs adreçat a les ladies de Gran Bretanya, allà pel 2012: “Senyores: no hi ha suficient maldat entre nosaltres”. Així, la que dugui la corona de reina malvada, que la mantingui. I la que no, a què espera?
