La Federació de Veïns se n’ha sortit. Ha avortat la proposta de l’Ajuntament de Lleida quant a que “joves referents” desheretin els hereus i les pubilles en els actes oficials de la Festa Major. Diu la Paeria que era l’evolució de la tradició des d’una mirada actualitzada. És a dir, camuflava l’invent d’una nova tradició per decisió política. ¿Innovació disfressada de continuïtat?, ¿novetat disfressada d’antiguitat? o ¿l’adaptació a l’air du temps? I no m’estic referint a l’icònic perfum de Nina Ricci, sinó a la temible dictadura de seguir l’esperit dels temps, que considera anacrònics i poc representatius de la societat actual els hereus i les pubilles. Potser sí. Almenys així ho consideraven els d’ERC, Junts i el Comú en aniquilar-los quan governaven la Paeria. Molt em temo, però, que la cosa sigui fruit d’un altre aspecte de l’esperit dels temps: el que imposa la moda de “posar en valor” la joventut…
¿Per a què serveixen els joves? Temps ha, Jonathan Swift va suggerir als irlandesos que quan tinguessin fam es cruspissin els fills. I això que aleshores els fills adolescents treballaven. El regidor Blanco deia que “És una oportunitat per donar visibilitat al potencial dels joves lleidatans, fer sentir la seva veu i contribuir al desenvolupament de la ciutat”. D’acord, però… ¿obligant-los a competir? És a dir, ¿la ciutat com a quadrilàter pugilístic? Digueu-me conservadora (els anys viscuts han de sevir d’alguna cosa, no!), però em grinyola el recautxutat polític d’un fals progressisme amb la seva nefasta estela de macdonalitzada homogeneïtzació. Amb tot, si vull ser equànime, potser des de la Paeria pretenien allunyar-se de l’homogeneïtzació dels joves en voler que fossin referents. Sigui com sigui, sembla que pubilles i hereus tornaran. Caldrà veure què passa amb l’elecció del “joves referents”. Xupat! I va per vostès senyor alcalde i regidor Blanco. Com el savi Salomó va dictar fa milers d’anys: 1 hereu+1 pubilla i 1 jove culte+1 jove eixerida… culturalment. Total, quatre. Com les barres catalanes, ei!..
En acabar les elucubracions, dues preguntes. La parida dels “joves referents”: ¿era valentia?, ¿o una mostra més que les possibles maneres de les autoritats polítiques de fer el gilipolles són il·limitades? ¿Per a què li serveixen els joves, Il·lustríssim Senyor Alcalde? Tranquil feliç Larrosa, és una pregunta retòrica. O no.
