En el més que probable cas que les articulistes siguem periodistes, ho som per obra i gràcia de l’osmosi. De l’ofici, vaja. De tant escriure en premsa com del molt llegir. Servidora, tan aviat llarga opinions crítiques sobre la Bíblia en vers, com de política prosaica. De la vida i les seves circumstàncies, que avisa Ortega y Gasset. La setmana passada versava (millor dit, prosava) sobre les inclemències de l’art (així, en minúscules) que pretén ser-ho i s’instal·la al bell mig d’un museu titllat de Modern i Contemporani. Deixo per una altra ocasió debatre sobre si tot art, vist ara i aquí, ja és contemporani i modern. ¿O resulta que nosaltres, les espectadores, vivim en el segle passat? Que per molt carques que hom i don siguem, que jo sàpiga, no portem polissó ni cotilles. Guglegem, guatsapem, com qualsevol fill de veïna…
Doncs aquesta setmana hi he tornat a ensopegar. Dues vegades en la mateixa pedra. De morros contra una altra mostra de l’anomenat Art Conceptual, el de determinades corrents artístiques que desafien els cànons artístics convencionals. Art de les idees, de la informació, on els conceptes es prioritzen damunt dels materials, mètodes i habilitats tradicionals. La idea, en síntesi, és expressar i desafiar la idea de “¿Què és art?”. Per tant, obres conceptuals difícils de classificar segons les tradicions artístiques. Algunes obres són summament simples, o profundes, o contradictòries, i moltes altres estúpides (intencionadament)…
A la Sala Gòtika (amb ‘k’ per ser més punky) de l’IEI, s’ha instal·lat “Drive”, obra d’encàrrec que la Kirra Kusy (Steamboat Springs, Colorado, USA, 24 anys) ha maquinat amb instint de drapaire busca-vides. Gràcies a haver guanyat l’Embarrat 2024, l’Ajuntament de Tàrrega i la Diputació Provincial li han servit en safata aquest encavalcament de rampoines que s’aixopluga sota el concepte “drive”, que en anglès tant pot referir-se al conductor d’un cotxe, com en informàtica, emmagatzemar dades. A pesar de la seva jovenesa, Kirra Kusy vindria a ser l’encarnació artística del vell complex de Diògenes. Allò que les cursis en diuen “readymade”, objectes trobats que s’exhibeixen en un context nou com si fos art. ¿”Drive”, una crítica tardocapitalista? ¿Un cant a la supervivència material? ¿El ser o no ser reciclable? En fi: descavalco aquest cotxe atrotinat. Malgrat tot, “Have a good trip, Kirra!”
