Sessió: No iniciada
Encarem l’última quinzena de l’any, és moment d’endreça i potser de contrició. Sonen les trompetes i comença la carrera de fons de les festes, com un rosari resat en excés. I tots ben ateus cantant a cor que vols, descobrint amics invisibles, mentre als pessebres del món, aquest món més a l’est, més a l’orient, […]
Pirineu lleidatà, el gran protagonista de la nostra geografia sembla habitat per uns éssers forts que emprenen baixades per rius en barques de colors i pugen per incertes pistes a pobles gairebé deshabitats amb vehicles de tracció a les quatre rodes, que ensenyen a baixar els nostres cadells per les pistes blanques a l’hivern mentre […]
Les potents distopies que ens regalen el cinema i les sèries són sempre fosques i desesperançadores, tenim aquesta tendència, sempre ens apuntem a un drama i al pitjor escenari possible i és perquè, de rerefons, això demostra la nostra resiliència i ens inculca el necessari missatge de passi el que passi ho resistirem. Que una […]
S’estén el corrent en les dues accepcions possibles: s’obren les llums de pobles i ciutats que celebren la fi de la foscor, l’arribada del Salvador és propera. I ara, totes ho esperem, arriba a tot arreu. No hi ha vila que no ensenyi garlandes i bombetes. Ja ho va dir Lluc que això ens duria […]
Si amb el dit sobre el mapa marques el Camí de Cubells a Camarasa, no et fas una idea del recorregut de llum, història i bellesa que la teva empremta ressegueix sobre el paper. L’entorn rural t’esclata a la cara com un terròs de terra. Una línia sinuosa que segueix l’antic camí guarda casetes, alguna […]
Aquesta carrera de salt d’obstacles cap endavant de la nostra època és gairebé insostenible i és, per aquest motiu, que l’ésser humà arriba a la decadència en majúscules. La impossibilitat d’afrontar anímicament l’allau de desastres que la mateixa societat provoca fa que la intel·lectualitat advoqui per un estil més polític i deixi l’ofici a part, […]
Vet aquí que hi havia uns reis que feien d’ells mateixos, sí, les típiques coses de palau de conte, una vida regalada pagada amb la suor dels súbdits que continuaven alimentant els monarques i el particular reialme apel·lant potser als annals de la història, quan els reis els aixoplugaven i defensaven. Simple. Però arribà el […]
Honorem els nostres morts perquè això ens fa humans i ens assigna un lloc en aquest món. Diumenge passat, es va celebrar al cementiri de Lleida, en un acte de justícia històrica i agombolats per Memorial Democràtic, un emotiu acte de dignificació per la memòria dels afusellats a l’Albagés, persones amb noms i cognoms que […]
Esparses són les torres de l’horta, no s’ha dit millor que en els poemes de joventut de Màrius torres. Són la fantasia del que en altres indrets anomenen masia, a tocar de Lleida. Portes velles i gateres, un privilegi verd de partides de terra amb rengleres de xops i fruiters que embolcallen la ciutat. Els […]
M’agrada veure cartells de farratges, el paisatge tacat de tubs mal escampats per soterrar qualque segla, els arbres, fruiters. I els plàtans onejant en fila si soc estornell. Les casetes dels trossos, com espurnes, a la plana. Algun avellaner, alguna alzina. Xops i sitges, naus que allotgen pollets. Gira-sols quan n’és temps i l’alegria de […]
