S’estén el corrent en les dues accepcions possibles: s’obren les llums de pobles i ciutats que celebren la fi de la foscor, l’arribada del Salvador és propera. I ara, totes ho esperem, arriba a tot arreu. No hi ha vila que no ensenyi garlandes i bombetes. Ja ho va dir Lluc que això ens duria una gran alegria. És bonic pensar que encara ens queda la il·lusió d’encendre de joia els carrers i places només pel gust de celebrar. Sempre hi ha qui no pot viure fora de la tenebra, que troba que és massa claror i que estem abocats al cercle viciós del consumisme capitalista i treu serps per la boca. No falta raó, aquest dispendi el pagarem amb suor i llàgrimes. Però de tant en tant, convé una treva, per sobreviure, pel gust estètic, per l’amunt els cors.