Hem de tornar al Pallars, hem de treure Pedra de tartera de la lleixa i fer-ne mil clubs de lectura, es veu que funcionen bé. Hem de reclamar la figura de Concepció González Maluquer i proclamar-la literata en cap i fer presidenta a Maria Barbal. Hem d’acceptar que tot, o quasi tot del món que coneixem, passa per Tremp o –si més no–, la carretera hi passa. Dues serps d’asfalt conflueixen en les valls més boniques abans d’endinsar-nos en l’alta muntanya, paisatges que contenen més coses que ports de muntanya per accedir-hi, més coses que petjades de dinosaures, més pintura que el MNAC, història, les pedres de Santa Engràcia, cistelles i ceps i castells i pantans, música i palleres. Més pols, encara, de la que puguin alçar hòmens i dones.
Sessió: No iniciada
