Algú ha dit que l’autèntica pàtria és la infantesa. I un raconet molt especial de la nostra l’ocupa el record de les festes nadalenques. Observi la imatge que acompanya l’article. D’antuvi, una escena nadalenca tòpica. Entranyable, si m’apuren. Els convido a resseguir-la plegats i a descobrir perquè m’ha interessat. ¿Per la presencia de l’arbre de Nadal? No. ¿Per la del foc? Fred. ¿El Tió? Tampoc. ¿La nena? Ja s’apropen. Però no és tant per ella, sinó pel que fa: fer cagar el tronc. I, sobretot, ¡oh miracle!, pel que no fa: ¡No està mirant la tele, ni la pantalla d’un ordinador, ni la d’un mòbil! Així que benvingudes siguin unes festes que, despullant-les de l’esperit consumista i de la cursileria, ens permeten rescatar els infants de la ruqueria tecnològica ambiental i sorprendre’ls amb el misteri que procura un ritual tan senzill com el de fer cagar el Tió…
Per mantenir ben viu el seu sentit innat de la sorpresa, les criatures requereixen la presència d’almenys un adult amb qui puguin compartir-lo (allò del: ¡mira, mama!). La repetició d’un acte o d’un esdeveniment, any rere any, amb la presència d’un ésser estimat és el que humanitza la rutina i la converteix en ritus. Si algun sentit té seguir celebrant les festes és que propicien, de grat per força, trobar temps per jugar amb els més petits i explicar-los històries que provenen de la nit dels temps. Històries que han passat d’una generació a l’altra, i es mantenen tan suggeridores i noves com el primer dia que van ser contades. Històries que ens diuen que és possible crear mons màgics. D’aquí l’èxit de llegendes com la dels Reis Mags, el Pare Noel o el Tió, increïbles conspiracions en les que tots, sense excepció, mitjans de comunicació i publicitat inclosos, participem…
Dic sovint que el biòleg Richard Dawkins es pregunta si cal educar el infants en la creença de déus i fades perquè el seu món fantasiós ja és prou ric. Tot i entenent-lo, responc a Dawkins: la missió dels mites i les llegendes és fer habitable el món; crear un lloc idíl·lic on viure somiatruites. Avui, per contrarestar la uniformització que provoca l’abús de les tecnologies, necessitem com mai històries i rituals que mantinguin viu el misteri i la sorpresa. Bandejar-los ajudaria a fer realitat la pessimista màxima de Carl J. Jung: “Tots naixem originals i morim còpies”. ¡Bon Nadal!
