Cada vegada hi ha més granges, plantacions, urbanitzacions, infraestructures… Cada cop som més població. Però el planeta no creix. Què hem de fer? Acabar amb tots els recursos? I després què? El canibalisme? Algun dia, algú prou valent haurà de dir prou i redreçar la situació tan crítica que vivim. Per veure com es destrossa la natura per al guany de quatre privilegiats no cal anar a l’Amazònia o a l’Àfrica, en tenim exemples al costat de casa. El 28 de novembre, Ipcena i altres associacions van denunciar la rompuda de més de cent hectàrees de la ZEPA dels Secans del Segrià i Utxesa, la majoria al terme d’Aitona, per conrear fruita, des del 2010. I, després, portaran turistes a veure com floreixen els presseguers. Però no els diran que van arrasar un espai natural perquè poguessin gaudir de les flors i la fruita sulfatades. Aquestes transformacions d’erms i secans en plantacions de fruita de pinyol han tirat endavant des de fa anys amb la complicitat de les administracions. Els expedients oberts pels Agents Rurals han estat arxivats sense conseqüències per als responsables d’unes destrosses que afecten vegetació natural i hàbitats d’espècies en perill d’extinció. Hi hauria d’haver més valents queixant-se d’aquest desgavell.