Utilitzar l’expressió diner negre és racista? L’altre dia parlant amb una amiga em va fer aquesta pregunta a mode de reflexió. Per què el diner legal es diu blanc i el que queda ocult, negre? I em va fer pensar en el dia que vam entrevistar Liliam Thuram, exjugador del Barça: “El racisme es combat a les escoles, l’educació és la clau de tot”. Thuram defensa que s’utilitzen discursos racistes, fins i tot, sense adonar-nos que els fem i, com a exemple, em va agafar un mapa del món. Me’l va ensenyar i em va dir: “Veus? Aquest mapa podria ser racista”. I me’l va girar. De tal manera que Àfrica quedava a dalt i Europa abaix. “Per què no el mirem així?”, em va dir. Volia ensenyar-me com de diferent es pot veure el món en funció de com miris el globus terraqui. Però, afegia, en l’imaginari construït, els negres sempre quedan avall.
Evidentment, hem avançat com a societat. Els meus fills, per exemple, no distingeixen colors de pell. Per a ells, no és un tret que els cridi l’atenció. Per tant, anem a millor. Ara és impensable cantar “Ku Klux Klan” en un camp de futbol quan als anys 90 s’escoltava a cada partit. El so del mono està, pràcticament, erradicat. No del tot. Però ja no és un càntic coral com sí que ho era antigament a tots els camp d’Espanya.
Aquesta setmana ha vingut Audie Norris a la ràdio. Exjugador de la NBA i llegenda del Barça de bàsquet. Presenta un documental que es titula Atomic Dog i repassa la seva vida. Norris ens explicava com ha canviat el món des que va néixer al 1960 a Jackson (Mississipí). Era l’època més dura de la segregació racial i Jackson es va convertir en l’epicentre de la lluita pels drets civils dels negres. Norris ens va explicar que quan ell era petit van començar a barrejar alguns nens blancs i negres a les escoles. “A alguns negres ens portaven a col·legis de blancs i a l’inrevés i els nens no teníem problemes però els pares no ho portaven gens bé”. Hi ha una novel·la que es diu Golpe de gracia, de Dennis Lehane, que retrata aquella realitat dels Estats Units dels anys 60 i 70. Si et pares a pensar no fa pas gaire de tot allò. Només 50 anys. I anem avançant però els radicalismes amenacen el camí recorregut. Últimament s’escolten moltes fake news sobre les ajudes que reben els immigrants. Mentides que alimenten l’odi als extrangers.
Per això val la pena recordar que entre els segles XV i XIX més de 12 milions d’africans van ser segrestats i transportats a la força per vaixells i comerciants europeus per a ser venuts com a esclaus. I Espanya va ser l´últim país d’Europa en abolir l’esclavitud. Quants diners costaria reparar tots aquests anys de sometiment?
