L’any té 12 mesos i el que més detesto és el que estem vivint. Com canvien les coses de quan ets un innocent nen i vius a l’engany quan creixes i la vida mateixa et fa obrir els ulls. Desembre no m’agrada perquè fa fred, té massa festes insulses en què fa temps no crec -Constitució i Puríssima- i a sobre arriba ara l’odiós Nadal.
A finals d’octubre ens canvien l’hora per estalviar energia i des de fa unes quantes setmanes estan encesos els llums nadalencs, la factura dels quals no pagarà precisament aquest ‘Papa No-es’. S’acosten dies en què cal estar alegres perquè sí, cal posar bona cara perquè ho estipulen les dates i cal esprémer la butxaca per obligació. La casta dicta que com que és festa, doncs millor, així no cal anar a l’escola o a pencar. Doncs igual que es fan vacances d’estiu, que se’n facin d’altres, però no perquè ens vinguin amb el conte aquest tan bonic que ens creiem en la infància.
Per exemple, l’Uruguai com a país laic des del 1919 va decidir reemplaçar el Dia de Nadal pel Dia de la Família, separant l’Estat de qualsevol influència religiosa. Aquest canvi també es reflecteix al Dia de Reis que va passar a anomenar-se Dia dels Nens. Aquí no caurà aquesta breva i a sobre les nadales em semblen tristos i més horteres que la música de les Firetes. No em va aquest mes, ni el ‘règim’. Odio el Nadal i detesto el Cap d’Any. Fa moltíssim temps que ja ni em menjo el raïm perquè això que són de la sort és una altra fal·làcia. Espero que passin aviat aquests dies de Feliç Falsedat encara que és clar que tot seguirà igual o pitjor. Com canta el mestre Rosendo: ‘El rock’n’roll es un arte, ¡qué desilusión!’… Oh yeah!
