“Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla”. No dormiran mai a la palla la Teresa i el Pere, propietaris del castell de les Pallargues (etimològicament, “pallers”), segurament la fortalesa de la Segarra més visitada. Des que el besavis d’en Pere la van comprar (nissaga de pagesos, els va interessar perquè tenia estable i pou), les actuacions per condicionar el castell han estat constants, especialment en els darrers anys. Unes actuacions que han permès habilitar diversos espais, alguns abandonats, per tal d’obrir-los al públic. Notables han estat les obres per recuperar l’aspecte original de la façana, en la qual excel·leix l’arc gòtic de 13 metres d’altura –un dels més grans de Catalunya– i l’espectacular balcó construït fa dos-cents anys, la darrera gran obra feta al castell pel marquès d’Argençola. Les visites van a càrrec de la mateixa Teresa o de la Montse, una guia simpatiquíssima i molt amena que ens va delectar amb un extens recorregut farcit d’anècdotes, llegendes i esdeveniments històrics. O no tan històrics, com el fet que el segle passat el castell va acollir el cafè del poble, que va entrar en decadència quan alguns veïns en van construir un més modern i van vetar al nou local els que no hi havien participat, condemnats a seguir anant al del castell. Cal dir però que l’actual restaurant, el Cafè de les Pallargues, ofereix deliciosos àpats casolans. Per cert, que no tots els visitants demanden un discurs prolix: fa poc dos persones van pagar per visitar el castell sols, i van demanar a la guia que no parlés i amb el mínim de soroll possible. Qui paga, mana.