Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Adeu al “dèbit conjugal”

ARTICLES - ZONA 2

Dijous d’aquesta setmana el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat una sentència que marca una fita en la regulació jurídica dels deures que comporta el matrimoni. Entre aquests deures, en la nostra cultura, hi ha hagut des de fa segles el que es coneix com a “dèbit conjugal” entre marit i muller; és a dir, el deure dels esposos de consentir a tenir relacions sexuals. El diccionari del IEC el defineix com a “conjunt de deures matrimonials tocant a la propagació de l’espècie, segons la moral catòlica”. Feia bé l’Institut en remetre el concepte a la moral catòlica exclusivament, perquè des de fa temps era més que dubtós que aquest deure estigués vigent en el nostre dret. El nostre Codi Civil només parla de la constitució de “una comunitat de vida en la qual els cònjuges han de respectar-se, actuar en interès de la família, guardar-se lleialtat, ajudar-se i prestar-se socors mutu”. El Código Civil espanyol conté també una definició molt similar.

El cas que ha resolt el Tribunal d’Estrasburg afectava una ciutadana francesa que havia vist com la justícia d’aquell estat havia acordat el seu divorci considerant que ella era la que hi havia donat lloc en haver-se negat a mantenir relacions sexuals amb el seu marit durant un temps molt perllongat. D’aquesta manera, deien els tribunals francesos, l’esposa havia incomplert el seu “dèbit conjugal” i aquest incompliment era la causa, legalment admissible, del divorci demanat pel seu marit. De fet, a França el Code Civil tampoc recull aquest deure específic entre les que comporta el matrimoni. Però els tribunals l’admetien (i la Cour de Cassation ho havia avalat).

Des d’un punt de vista estrictament jurídic, el cas de què tractem no podria ser plantejat ni en dret català ni espanyol, perquè des de l’any 2005 ja no tenim divorcis “culpables”, provocats per un incompliment de qualsevol dels esposos. Qualsevol cònjuge pot demanar el divorci, sense que el motiu de la seva decisió sigui rellevant en aquest sentit. En canvi el Code Civil encara regula el divorci “culpable”. I tenint en compte que considera el “dèbit conjugal” com una obligació, la seva negació podia ser causa de divorci.

Però la discussió de fons, ni que sigui a nivell ètic, crec que és molt transcendent, perquè estic convençut que encara hi deu haver una bona part dels nostres conciutadans que creuen en aquest “dèbit conjugal” i que blasmarien la conducta del cònjuge que es negui a complir-lo.

El Tribunal d’Estrasburg examina la qüestió des de la perspectiva del dret a la privacitat personal i de la prohibició que la Convenció Europea imposa als estats de respectar la intimitat i la vida privada de les persones si no és per causes molt taxades i d’interpretació restrictiva. I és en l’anàlisi de les possibles justificacions d’aquesta intromissió quan desmunta la construcció dels tribunals francesos sobre el “dèbit conjugal”, en una resolució que l’escombra, a nivell legal, del dret europeu, en favor del lliure consentiment en les relacions sexuals.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8