Un equip de l’Institut de Química Avançada de Catalunya, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona i l’Hospital del Mar Research Institute ha desenvolupat un test que permet detectar el càncer de pàncrees en minuts mitjançant l’anàlisi d’una mostra de sang en una tira reactiva. La prova de concepte del prototip s’ha desenvolupat amb mostres de 20 pacients i 20 persones sanes a l’Hospital del Mar. La prova diagnòstica identifica en el plasma sanguini una proteïna (AXL) que actua com a biomarcador de l’adenocarcinoma ductal pancreàtic, el tipus de càncer de pàncrees més freqüent i letal. Els resultats revelen un mètode senzill, portàtil i econòmic, que haurà de ser optimitzat abans de la seva aplicació clínica.
El dispositiu utilitza una tecnologia similar a la dels tests ràpids, basada en tires reactives capaces d’analitzar una mostra de plasma sanguini en pocs minuts. Mitjançant l’optimització de diferents components per millorar-ne la sensibilitat, la reproductibilitat i la claredat del senyal, el test va permetre distingir amb precisió entre pacients amb càncer de pàncrees i persones sanes. L’investigador de l’IQAC-CSIC i autor de l’estudi Juan Pablo Salvador explica que es tracta de la primera aplicació d’un immunoassaig de flux lateral quantitatiu, una tècnica diagnòstica que mesura la concentració d’una substància en una mostra líquida, per detectar sAXL en plasma.
Aquesta proteïna es troba a la superfície de les cèl·lules i forma part del funcionament normal de l’organisme, però s’expressa en excés en determinats tipus de càncer. En el cas del de pàncrees, apareix en nivells anormalment elevats en més del 70% dels tumors. De fet, una investigació prèvia va demostrar que la presència d’aquesta proteïna soluble a la sang (xAXL) és un marcador de pacients que ja han desenvolupat el tumor.
L’adenocarcinoma ductal pancreàtic és difícil de detectar en les primeres etapes, de tal manera que més del 85% dels diagnòstics s’obtenen quan ja no és operable. Per això, els investigadors destaquen la importància de tenir eines ràpides, accessibles i mínimament invasives per millorar-ne la detecció precoç.
A més, els investigadors destaquen que es requereix un equipament mínim, es redueix els temps d’anàlisi i es podria adaptar fàcilment a entorns clínics amb recursos limitats o a proves descentralitzades al punt d’atenció sanitària.
Els futurs estudis se centraran a ampliar el nombre de pacients analitzats i a millorar la sensibilitat del sistema per avançar cap a la seva possible aplicació clínica.
Els resultats del treball s’han publicat a la revista ‘Talanta’.
