Sessió: No iniciada
Quan surto a fer un tomb per Lleida, em deixo endur per la inèrcia. Això sí, sempre atenta als paisatges i paisanatges urbans. Si tinc el dia bucòlic, creuo les passarel·les i ressegueixo el passeig que voreja el riu des de l’estació fins a la zona universitària. Contemplar el perfil de la ciutat és un […]
¿Què hi fa un comte en un carrer republicà? Més clar: Jaume I al Pi i Margall, nº 60. Una cafeteria-restaurant ni gran ni petita. El nom li escau perquè, emulant l’insigne conqueridor català, dia sí i altre també conquista clientes i clients. No ho fa amb l’espasa i la llança. Les armes són culleres, […]
Acabo de tornar de Mart. El “planeta vermell” sempre m’ha fascinat. Als ancestres més destres, també. Amb noms diversos, és a l’origen de molts mites. Si pels egipcis era Horus, pels grecs era Ares, i els romans l’anomenaven Mart, nom que ha perdurat. Enllà de l’arribada a la Lluna, viatjar a Mart, passejar-se pels seus […]
M’he passat la tarda mirant-me el melic qual Felipe de la Mafalda… I? Deixar-me endur pel dolce far niente a més d’obrir-me la porta al descans i a la vida contemplativa, té altres avantatges. Mentre bado, no produeixo ni consumeixo. I el que és millor: ¡deixo d’estar connectada al món interconnectat! Així m’estalvio les troles […]
Escric aquest article al meu estudi. Em deturo a mirar Cary Grant. De fet, és ell qui em mira a mi, i ho fa des d’una foto seva que tinc damunt. Un d’aquells retrats que conforme et vas girant els seus ulls et van seguint, com ho fan els personatges d’un bon quadre. No està […]
Als fills d’Adam els encanta contar que la primera dona ha nascut de la seva costella, i es diu Eva. Callen, però, que abans de l’Eva hi ha la independent Lilith, ni superior ni inferior a Adam. Distinta i esculpida, ¡ipso facto!, al mateix temps que el mascle. Al llarg dels segles, Lilith desapareix de […]
Les marujes no tenen massa bona premsa. El Gran Diccionario Larousse de la Lengua Española defineix així ‘maruja’: “Mujer por lo general de poco nivel cultural que se dedica a realizar las tareas de su casa”. Amb uns quants rulos al cap, floribunda bata afelpada, sorolloses sabatilles al retaló, fortor a sofregit de cigrons amb […]
Aquí i ara, dia sí i altre també, m’ensopego amb els poemes visuals de Jordi Prenafeta (Lleida, 48 anys). Un de ben gegantí senyoreja una de les parets del carrer Múrcia a Lleida. Darrerament n’ha instal·lat un quants (18) al passadís del claustre del Rectorat a la Universitat de Lletres. Fins i tot, a la […]
“Unes places lluentes de claror i unes tanques amb flors, sota el sol, sota la lluna al vespre”. M’aixoplugo en les paraules plenes d’esperança i vida d’en Joan Salvat- Papasseit. Fa 130 anys que naixia el malaguanyat poeta barceloní, i 100 de la seva prematura mort. Quedi recordat. Servidora, però, no he saltat del llit […]
3 d’agost de 1924: Joseph Conrad, polèmic escriptor ucraïnès nacionalitzat anglès, mort i sepultat. El descobreixo al cinema: “Apocalypse Now”, inspirada (o conspirada) contra “El cor de les tenebres” a partir de la novel·la homònima. Si el visionat del film m’abocà a llegir l’obra, ara, amb motiu del centenari de la mort de l’autor, m’ha […]
