Segueixo amb interès les manifestacions de l’escola Espiga (en vaig ser mestra des dels seus inicis) i de l’Alba pel tancament de línies I3, provocat per la baixada demogràfica. En escoltar els raonaments em plantejo preguntes: ¿Quan diuen que l’escola pública no es toca, es refereixen a l’escola pública en general o a l’Alba i Espiga en particular? ¿Malgrat que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) afavoreix la llibertat de les famílies en l’elecció de centre, tenen en compte els problemes que això genera quant a la segregació escolar? ¿La reducció de ràtios soluciona el problema? ¿S’aplica el criteri de tancament a les escoles concertades? Anem a pams…
Espiga i Alba van estar creades allà pels 60’s en el marc de la Renovació Pedagògica Catalana que s’oposava a les escoles franquistes. Amb l’adveniment de la democràcia la situació es va normalitzar a tots els centres. Però “quien tuvo retuvo” deia l’àvia, i ambdues escoles, ara revoltades, mantenen prestigi. Si afegim que són ubicades en espais privilegiats fora del casc urbà i amb bona infraestructura de serveis, ¿és rar que estiguin molt sol·licitades en detriment de les escoles que toquen per zona? L’excés de demanda va provocar el desdoblament de línies afavorint la concentració escolar, donant ventall ampli d’oportunitats a les famílies amb més recursos (cotxe, temps per desplaçar-se als centres o amb poder adquisitiu per pagar autocar). Tot plegat esdevé discriminatori, i les famílies més vulnerables resten relegades als centres propers al domicili. Això comporta segregació escolar i la davallada demogràfica accentua el problema, doncs les escoles pròximes acumulen aules buides. D’aquí el tancament de línies en els centres que tenen hiperoferta per reestructurar el mapa escolar. Lleida, la ciutat amb més desigualtat en la distribució d’alumnes després de Barcelona…
A Espiga i Alba la baixada demogràfica les afecta diferent: no omplen la doble línia. ¿La reducció de ràtios, soluciona el problema? El d’aquestes escoles sí. Al temps que millora la qualitat educativa, però no soluciona el problema global. Com tampoc ho resol que s’afavoreixi a les escoles concertades en no tancar-los les línies. Aquí tenen raó les escoles que es manifesten per desigualtat de tracte. Té mala peça al teler Esther Niubó, consellera d’ensenyament, per acontentar tothom. Malgrat incrementi el pressupost d’Educació.
