Aquesta setmana s’ha fet oficial que Espanya organitzarà el Mundial de futbol del 2030 juntament amb Marroc i Portugal. El futbol és política i les decisions es prenen en funció d’interessos econòmics. Per això, al 2034 es disputarà a l’Aràbia Saudita, el país que més està utilitzant l’esport per a blanquejar les seves vulneracions de drets humans.
Va ser l’expresident de la Federació Espanyola de Futbol, Luis Rubiales, qui va idear aquesta candidatura mundialista. Rubiales, exjugador del Lleida, sempre es va moure bé als despatxos fins que les seves ànsies desmesurades de poder i el seu caràcter retrògrad i passat de rosca, el van apartar del tauler de joc.
En un inici, Espanya s’havia aliat amb Ucraïna però, en esclatar la guerra per la invasió russa, es va abraçar al Marroc. D’aquesta manera aconseguia els vots àrabs per al Mundial i desplaçava a Aràbia Saudita, que es va oblidar d’organitzar la cita del 2030 perquè li van assegurar el Mundial del 2034. El futbol és un joc de trons. I és el que s’ha fet oficial aquesta setmana.
Queden per decidir les seus del torneig tot i que des de Madrid sempre s’ha donat per fet que la final es disputarà a l’estadi Santiago Bernabéu. Segons la Federació Espanyola de Futbol, no es contempla cap altre escenari. Sorprenent…
L’altre dia, quan a la ràdio li vam preguntar a un candidat a presidir-la, en base a què s’havia decidit el Bernabéu, la seva resposta va ser: “Perquè Madrid és la capital d’Espanya”. I això és el que m’indigna perquè la història està plena de finals de Mundial que no es van disputar a la capital del país. Però és que quan veus la proposta tècnica de la candidatura mundialista t’adones que el Camp Nou i, per tant, Barcelona, tenen una puntuació superior al Bernabéu de Madrid; o l’estadi de Casablanca, al Marroc. Aquestes dues semblen haver-se repartit les semifinals i la final. A Barcelona, diuen que li deixaran organitzar el partit inaugural…
Llavors, et preguntes: per què s’ha decidit que la final ha de ser al Bernabéu sense tenir en compte aquests criteris tècnics i sense voler afrontar cap debat ni públic ni privat?
Diuen que la bona relació del president del Madrid, Florentino Pérez, amb el president de la FIFA, Gianni Infantino, és una de les claus. S’ha construït un nou Bernabéu i s’ha de lluïr. Em sembla un escàndol perquè la manera de gestionar aquesta decisió demostra el centralisme sociològic del país. Als despatxos federatius no es debat entre Bernabéu o Camp Nou perquè Madrid és Espanya i Espanya és Madrid. I és millor no molestar Florentino Pérez.
Però el pitjor de tot és la por i complicitat dels dirigents catalans, que ja es conformen amb les engrunes sense plantar cara, no fos cas que s’enfadin els que els han de deixar seure a les cadires… Tothom vol seguir menjant…
