Sessió: No iniciada
De nena tenia autoconfiança i autoestima suficient. I em vaig creure els discursos de la democràcia. No va ser fins que se’m va considerar sexualment activa que em vaig adonar que no totes les persones érem iguals. El meu orgull es va rebel·lar histèricament a les primeres discriminacions: bàsicament, estava convençuda que eren actituds que […]
El dia 13 de gener es visibilitza la lluita contra la depressió, la malaltia mental predominant, la primera causa de discapacitat segons l’OMS l’any 2030. Però, encara ara, el depressiu té culpa. Com l’esquizofrènic o el dement senil. Avui, després de milions d’articles de psicòlegs, documentals divulgatius o xerrades de metges, continuem forçant el deprimit […]
Les persones no som tan diferents les unes de les altres. Sembla com si, a la majoria, ens haguessin cosit de dins enfora, muntant un principi de vulnerabilitat, de voluntat d’estima i ser estimat, de necessitat de tacte i contacte. Després, les agulles es torcen. O es torç la jugada. De vegades és el fil, […]
Tota la vida que ha quedat de hippy torracastanyes ser ecologista i demanar polítiques mediambientalistes. El que es recorda de la gent eco solen ser manifestacions sonades amb persones amb poca roba, pastissos esclafats en cares de dirigents, vaixells de colors que incomoden cada cop que apareixen. Però ningú no desglossa el discurs ambientalista amb […]
No diré res que no sapiguem, que som en una societat altament competitiva, farcida d’individus ambiciosos que s’exhibeixen dins un aparador continu. Sento parlar tertulianes i llegeixo peus de foto a l’Instagram que són tan vacus com bromera d’aigua. Volàtils. Buits. Alguns van tenir origen en eslògans vistosos. En cap moment, cap dels ideals que […]
Ara que ja enyorem l’hamaca, podem treure el tema incòmode de la massificació turística. De fet, no inquieta si en parlem en un ambient plàcid, criticant la gernació que habita els estius o les platges folrades de tovalloles. Només es torna importú quan parlo de tu i de la reserva amb tanta antelació al restaurant, […]
Fa uns mesos vaig portar la meva neboda postissa (pencaire i adolescent) a escoltar la novena de Beethoven i li va encantar. Era, de bon tros, la més jove de la sala. La programació cultural em deixa cada cop més bocabadada. Ara, qualsevol micropoble té inauguracions audiovisuals teatralitzades amb reflexió pictòrica i tastet gastronòmic neotradicional. […]
M’agrada el càmping. Que queda kitsch i carrincló? Potser sí. Però m’agrada l’anar descalça per l’herba, llegir a l’ombra i alçar-me amb fresca. De vegades hi vaig a França i m’hi fascina la neteja dels vàters. I, oh meravella, amb paper. La gent acaba de rentar els plats i condiciona la pica per al següent. […]
Deia, fa unes setmanes, la Irene Vallejo, en un article a El País, que el difícil de viatjar és atrevir-se a habitar l’estranyesa. Atrevir-se i deixar que ens cali la quotidianitat forana que ens envolta. Passejar per un temple d’una religió que no professem i pensar en els nostres temples. Anar a comprar i pensar […]
L’any que vam anar a l’Aneto vam estar una hora per fer cim; el pont de Mahoma semblava mercat. Al Pedraforca, pacientment, esperàvem torn per agafar-nos a les pedres llepades de la canal de Verdet. La trentena de persones de vora el vèrtex de la Pica em van ajudar a cantar el “Que siguis molt […]
