Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Bona gent

ARTICLES - ZONA 2

No diré res que no sapiguem, que som en una societat altament competitiva, farcida d’individus ambiciosos que s’exhibeixen dins un aparador continu. Sento parlar tertulianes i llegeixo peus de foto a l’Instagram que són tan vacus com bromera d’aigua. Volàtils. Buits. Alguns van tenir origen en eslògans vistosos. En cap moment, cap dels ideals que en algun moment han lluitat pel benestar comú ha fet èmfasi en els autors. Ara, s’han convertit en filosofia de consum ràpid. Veritats incontestables, grans assoliments de la humanitat que adornen la pornografia emocional que consumim encofurnats dins dels mòbils. Però individualistes i esclaus del capital de manera aclaparadora.

I el que fem la resta, que, com a bons observadors, sempre ens considerem millors, és deixar verda aquesta tendència. En comentaris o en articles. I res no arreglem. I res no fornim, perquè des de l’odi només és genera… I mentrestant, la bona gent, la gent extraordinària, que va dir Carles Capdevila fa tants anys, penca. Opera i coopera. Aquella gent que treballa a l’ombra, sense diners pel mig. La bona gent de les associacions sense ànim de lucre, les presidentes d’escala, les entitats benèfiques, els voluntaris que fan classes i les veïnes que van a comprar pels padrins.

El que ens crida l’atenció és allò cridaner, és clar, què si no. I el que sol ser baladrer s’escau que és truculent. La crítica punyent i la destrossa, la barbàrie temperamental i la guerra. En canvi, la discreció i la feina ens resulten ordinàries, no publicables. Quan, realment, són el que mou la roda.
Darrerament he sentit molta, molta gent molt crítica amb la política. Decebuda, considera que no hi ha cap opció factible, gairebé prediquen que la democràcia és un engany. Però no veig que aquestes persones vagin a donar sang. No les he vistes anant a cantar cançons a les persones grans que viuen postrades en residències. Tampoc he vist com participen als tallers del barri, a les xerrades sobre salut o d’escriptores desconegudes o ajudant logísticament els geganters.

La bona gent és mestra consumada en valors. Entén la xarxa, no només la ciutadana: ens sap membres d’un ens que viu ecològicament, o hi ha de tendir per sobreviure i, en cap cas, desvincula les parts del tot. I quan parlo d’ecologia, amplio el terme i apunto a la cultural, la social, l’econòmica o la natural. La bona gent, l’extraordinària, pensa que encara som tots de poble, que encara ens preocupem de veres per l’avui per tu. Considera que som tots un, perquè, en cert nivell, ho som. I és la nostra força davant d’aquells que són més iguals que altres.

I, com deia en Capdevila, aquesta gent no fa soroll. Furga, incansable, en les misèries i en les alegries: dona cops de mà i organitza les festes més divertides. Però no saps mai ben bé qui ha estat. Discrets, poble, així, en general. L’impuls col·lectiu de molta bona gent, petita i extraordinària. I com que ens costa, això de no tenir capitostos visibles a qui idolatrar –o a qui carregar el mort, depenent dels likes–, doncs no en fem més cas. Però, adverteixo, hi són. I estan a punt, sempre n’estan.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12