Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Deprimir-se i pagar

ARTICLES - ZONA 2

El dia 13 de gener es visibilitza la lluita contra la depressió, la malaltia mental predominant, la primera causa de discapacitat segons l’OMS l’any 2030. Però, encara ara, el depressiu té culpa. Com l’esquizofrènic o el dement senil. Avui, després de milions d’articles de psicòlegs, documentals divulgatius o xerrades de metges, continuem forçant el deprimit perquè actuï i no es deixi caure en l’espiral.

Fa un temps, una coneguda sense diagnòstic, anava casa per casa de qui li semblava, explicant les seves teories sobre la conspiració que tramaven contra ella les veïnes, les antigues amigues, els de la feina o l’agrupació canina. Algú reaccionava amb por. També era lícit l’enuig. O, tal vegada, la preocupació. La persona en qüestió vivia sola, isolada, sense lligams familiars ni amistats que li poguessin durar. Al final, tothom se’n va desentendre, perquè el comportament era molest. I ningú no li devia res.

Cada vegada és més molest, allò que fan els altres, fixa’t. Però, a sobre, si es tracta de salut mental, només ens n’omplirem la boca pels volts de la Marató i l’any que toqui. En un altre moment, cadascú que se les compongui. I ja no cal ni parlar de l’angúnia sensorial, compartida entre emissor i receptor, quan algú comenta que va a teràpia o que s’ha de medicar. No sé si el que ens afecta és un tabú o un retard cultural evolutiu, però el cas és que hi ha coses que no es trien. I que, en definitiva, encara tenim polítiques, així en general, que destinen recursos a la convivència de tots els individus que formem part del grup social. No, no es tria tenir o desenvolupar segons quina condició. I sí, entre totes i tots hem decidit que totes i tots tenim el dret de viure tan bé com puguem. Repetit i en plata perquè no hi hagi controvèrsia.

Em congratulo que la canalla tingui menys ofec en parlar de psicoterapeutes. La primera llàstima és que ells, cada vegada hi ha d’anar més. La segona és que se’ls han de pagar, perquè el nostre sistema, per diversos motius, fa aigües en les malalties mentals. Els tempos, a la pública, no van gaire d’acord amb les necessitats imperants d’aquestes afectacions. Si algú té ansietat que ho corrobori. La manca de psicòlegs es tradueix amb multiplicitat de receptes d’ansiolítics i altres pal·liatius perquè el psiquiatra és més ràpid i no tothom es pot pagar el terapeuta. Però si no matem la causa, ens fem addictes als bàlsams. I vinga fer la roda.

I els nostres joves ho pateixen. I ja fa anys que molts psicòlegs apunten que tractar la nostra prole evitant-los frustracions, tristeses i disgustos variats els fa febles. Hauríem d’entendre que, fins que et tutelen, t’entrenen. Per tant, no és millor patir un desajust emocional en un entorn segur? Per què no els renyem, els forcem, els pressionem des del respecte i amb adequació a la seva edat? Ens fa por que ens estimin menys?
Finalment, tinguem en compte que, moltes de nosaltres encara som filles de gent que mai ha assistit a teràpia. Que se’n fum, que ho esquiva i mai dels mais concedirà una introspecció, ni a ells mateixos ni a ningú. Per tant, la resta anem esquivant amb més o menys gràcia les punxes d’una societat sencera que viu aliena a la salubritat emocional. Si la depressió ha de tenir aquesta prevalença, potser que hi invertim a la contra.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8