Ahir vam veure un Laporta pletòric. Havia aconseguit inscriure Olmo i Víctor en contra del veto de la Lliga i la Federació, però sobretot Laporta estava inflamat pel 2 a 5. L’apel·lació als sentiments és el territori que millor gestiona Laporta. El president blaugrana sap que la gestió d’un club de futbol es basa en si la pilota entra o no entra. Laporta va repartir ahir llenya contra tothom, menys contra el Reial Madrid. L’enemic per antonomàsia és l’aliat imprescindible. El Madrid sap que sense el Barça no és res. El Barça sap que sense el Madrid no tindria èpica. És des de Madrid des d’on més preserven el Barça. Els historiadors madridistes recorden que va ser el govern presidit per Franco el 13 d’agost de 1965 el que va aprovar la requalificació de les Corts que va permetre la construcció del Camp Nou. Va ser el Consejo Nacional de Deportes qui va concedir a fons perdut 43 milions per a les obres del Palau Blaugrana. I la més coronada: quan li van preguntar a Santiago Bernabéu pel madridisme del general Franco, va respondre amb rapidesa: “Franco admira a Gento, pero nada más. Franco és barcelonista hasta la médula”. O sigui que l’enemic està a casa!