Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

L’ocupació

ARTICLES - ZONA 2

Ara que ja enyorem l’hamaca, podem treure el tema incòmode de la massificació turística. De fet, no inquieta si en parlem en un ambient plàcid, criticant la gernació que habita els estius o les platges folrades de tovalloles. Només es torna importú quan parlo de tu i de la reserva amb tanta antelació al restaurant, de l’aparcament que no vas trobar a Sant Llorenç de Montgai o de la cua que tenies als taxis d’Espot. Enguany hem vist com, de nou, s’escridassaven turistes, go home. Aquí, a Ponent, encara els volem. Bé, la seva cartera, de fet; la resta, ja ens comença a fer una mica de nosa. I això és el que és desavinent de dir.

Abans, els turistes, els trobaves a pistes i dins d’alguns restaurants. Però continuaven existint les fondes a preu lleidatà. Vaqueira i Aigüestortes tenien gent però la vall Farrera era buida i el Montroig, també. Ara, són pertot. I ens seguim felicitant quan les xifres d’ocupació superen les del 2023, segueixen nivells prepandèmia, el que sigui. Ara, a una part de la ciutadania i, també, a alguns municipis que restringeixen, ens enfarfega tanta gentada. I tenim, com més en ve, la sensació que aquell espai ja no és nostre. O sí que ho és però una mica més estret. I, ara va de debò: els pisos comencen a encarir-se, les feines que depenen d’aquest turisme, a precaritzar-se.

Si tens un negoci en una zona turística no et preocupes massa per l’impacte climàtic que puguin provocar els teus clients. I menys pels desequilibris socioeconòmics que pot generar la teva temporada alta al territori on estàs enclavat. Tu fas caixa i punt. Veus com els preus de les cocacoles van pujant, la factura de la llum pica cada vegada més. I esperes que les vendes siguin més rodones la temporada vinent. És lògic i exactament al que ens hem habituat. Què hi farem, el model segueix dictant que cada any més. I més i més, goluts tots plegats. A publicitat, confirmen: veniu, veniu, que tenim lloc. Tenim la brasa, els llits i els senders a punt. Tot a disposició, com un pati d’esbarjo. Segur? Tanta aigua tenim -i tindrem, aquests estius tòrrids que s’albiren- als nostres petits pobles de l’oest? L’any passat els pagesos del meu poble no podien regar i l’hort de ma mare feia pena. Diuen els meteoròlegs que ens hi anem acostumant.

Limitar el turisme ens escuraria la butxaca. I això és allò inconvenient de dir: podem escurar el medi ambient, la qualitat de vida, els drets laborals, el preu de l’habitatge…? De moment, encara ens fa feredat pensar què passaria si visquéssim sense créixer (tant). Penso si cal encetar el meló de manera més generalitzada de discutir si aquesta reproducció del model, sense complexos i amb alegria, és sostenible per a totes bandes. És tendenciós dir que el turisme, sense fre, és un recurs renovable (on viuen, els cambrers?). L’únic model turístic que és bo és el que ens alimentarà a totes. Però, per a això, cal un compromís amb el territori, tant dels inversors com de les institucions. I, també, responsabilitat i una mica d’ètica a l’hora de consumir o vendre turisme.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12