Del neguit i a l’alleujament. Dels nervis a la tranquil·litat. Dels libres i l’estudi al descans i la diversió. Això és el que em porten els records de la infantesa i l’adolescència del mes que acabem de començar, juny, el sisè de l’any i la porta a l’estiu, tot i que ara calor en pot fer gairebé en qualsevol mes. Era època d’estudi i d’exàmens, per recollir els resultats de tot un curs escolar, amb un gran neguit que assolia el punt més alt a la fi de l’etapa de secundària amb la tortura de la selectivitat, que avui dia encara pateixen aquells que volen anar a la universitat. Un cop fets els exàmens, els nervis i la son donaven pas a la tranquil·litat i, és clar, a la diversió i si tot anava bé amb la perspectiva de gaudir d’un estiu llarg, gairebé etern. La diversió del mes culminava amb la festa de Sant Joan, amb les revetlles i les fogueres, que llavors es feien en qualsevol racó dels pobles i ciutats. Unes quantes dècades després, aquest mes continua sacsejant l’estat d’ànim del personal. Descrèdit dels polítics –al nostre país i a tot el món–, vagues inacabables, talls de carreteres, retards intolerables al transport públic, estafes arreu, inseguretat als carrers, racisme i feixisme creixents… No cal continuar. Però, tranquils, que la muntanya russa del juny ens porta dos espectacles circenses que tot ho arreglaran i que ens injectaran adrenalina per la vena: la visita del Papa i el Mundial de futbol.
Sessió: No iniciada
