Tot i ser un dia festiu a l’Estat espanyol i Catalunya, el Dia de Tots Sants més que per celebrar és per recordar els éssers estimats que ja no es troben entre nosaltres. Espais allunyats del moviment social durant tot l’any com són els cementiris esdevenen els grans protagonistes l’1 de novembre (i els dies previs) per tothom qui vol honrar la gent que hi ha enterrada en cadascun dels nínxols, tombes, panteons o columbaris.
“No hi ha un dia que no pensi en ell”, va explicar la Clara després de visitar el columbari on hi ha un dels seus germans grans. “Vinc amb la meva cunyada altres dies, com quan hauria de ser el seu aniversari o quan és de la seva neta, que no va conèixer per uns mesos”, va continuar.
Tot i que molta gent va aprofitar els dies anteriors al de Tots Sants per arreglar i decorar els espais on reposen les restes dels éssers estimats, ahir la majoria de les persones també van fer tasques de neteja i van col·locar les flors (comprades a la floristeria del cementiri o fora de l’espai). “Jo i la meva cunyada vam venir fa uns dies, així avui podíem anar tranquil·les”, va dir la Clara.
Pel que fa al record dels difunts, cada cop més hi ha un ‘desencant’ o ‘reticència’ amb Tots Sants, o almenys amb el que representa. “Crec que no cal un dia únic per recordar qui t’ha importat”, va destacar el Josep, qui hi té enterrats els seus pares i avis. “Jo vinc cada any, però si no vingués tampoc passaria res, sempre penso en ells”, va incidir. En aquesta línia també va parlar el Nil, un jove que acompanyava la seva àvia i que hi té enterrat el seu avi. “Jo vinc sols per ella –assenyalant la seva àvia–, però jo ja tinc els records guardats amb ell, no em cal venir fins aquí”.
Tot i això, les escenes més visibles i repetides al cementiri de Lleida van ser les reunions de familiars als nínxols o tombes dels difunts i, sobretot, les llàgrimes de les persones que troben a faltar familiars, amics o parelles.
La Paeria va indicar que des del gener fins al 30 de setembre d’aquest any hi ha hagut 515 inhumacions i 127 incineracions als columbaris municipals del cementiri de Lleida. Cal tenir en compte que aquestes només són les incineracions que arriben al cementiri, però pot haver-n’hi més.
Pel que fa a la previsió de construcció de nous nínxols al cementiri municipal, la construcció de 45 nínxols al departament de Sant Cristòfol està en la fase final. A més, aquest any s’han construït 30 columbaris i hi ha previst construir-ne aviat 30 més. L’any que ve es continuarà amb la reconstrucció del departament de Santa Cecilia, la qual ha tractat en profunditat i en diverses ocasions LA MAÑANA.
Finalment, pel que fa a la mobilitat, el pàrquing de davant l’entrada principal es trobava més ‘atapeït’ que de costum per la pèrdua de l’aparcament que normalment s’ubicava en un solar entre els carrers Almeria i Palauet.
